El dia de la presentació del llibre 111 Hostoz eta Orriz hem tingut l'oportunitat de conèixer la cultura de Duzunaritz. Un dia deliciós per a arrodonir una sèrie de celebracions que omplen el segle d'Argia. No puc imaginar un camí més bonic que el d'embrutar el calçat en el camp per a lloar el periodisme de cent anys.
Per a començar, entre pluges torrencials i pluges torrencials, sense que hi hagués un moment de treva, caminem entre Duzunaritze i Sarasketa. La vista era un paisatge que es gaudeix en poques boires de pluja i boira. La roureda (Quercus robur) domina els seus pujols i el matís de la tardor ho pintava tot. La festa de les pintures era impressionant.
Era el moment de talar els troncs de foc, els arbres i els arbres que plantem a les portes de les cases, els arbustos de les tanques i els grimpadors, la fada (Corylus avellana), la diferència entre el freixe (Fraxinus excelsior) i el roure, la cultura de l'inse (Sambucus nigra), les plantes dels cementiris, l'edat del nogueno (Juglans règia), etc. La pintura de tardor va guanyar, per descomptat. El tema dels colors ha estat oblidat per molt euskaldunes, i a tot el que vulgui saber sobre això li recomano el llibre Kolore euskal usiari, de la gran Patziku Perurena; m'ha tocat bastant sovint i crec que hauria de ser un llibre escolar.
A continuació ens acostem a la Finca Idiartia, que acollirà la presentació del llibre i els actes. Allí vam conèixer les peripècies i la història d'una família dedicada a l'agricultura. I és que els Harlouche són un extraordinari relat de la història: l'avi Jean Michel, el fill Jon i els nets d'Ekain i Ane.
És una granja lligada a la producció de llet ecològica de vaca, però fan de tot. Gairebé tots els aliments per a alimentar a les vaques són de casa. A més de la llet crua, elaboren iogurts i formatges blancs. Així mateix, s'està fent una gran feina per a recuperar i conservar el blat de moro transgènic que se'ls dona a les vaques, així com el blat de moro vermell i blanc.
Aquest dia rebem moltes lliçons, però si cal destacar una d'elles, la que Jon Harlouchet va parlar sobre la varietat o varietat de blat de moro de la zona. Si és natural i natural, és a dir, si no és clònic, hem de veure les panotxes diferents. És a dir, seran d'una espècie i d'una varietat, però en varietat existeix la possibilitat. Exacte: “Varietat”, “varietat” amb possibilitats o canvis.
El mateix que en el passeig del matí vam veure en el bosc: era una roureda, però cada roure tenia la seva pròpia pintura, diferent. Hem d'apostar per la diversitat de pintures. I era el Dia Mundial dels Boscos Autòctons, el 23 de novembre.