Vaig conèixer al grup Fly Shit de Bergara molt jove, acabat d'estrenar, quan no hi havia jovenets al seu poble i d'alguna manera era el bar Pol-Pol el que feia aquesta funció. Malgrat ser més joves que nosaltres, l'hardcore tenia fascinats als seus companys i durant molt de temps han treballat gairebé sols en la manera de fer els sons i coses que altres generacions tant han volgut a la nostra comarca. Mostra d'això és el Gaztetxe, Txapa Irratia i altres.

He conegut a Managaitz de Zarautz molt més tard, però també podem situar-los en un context similar. En una escena més fructífera, però des de molt jove en el gaztetxe del poble, en la ràdio lliure i amb altres implicacions.

Tot això demostra, en contra del que molts pensen, que no hi ha edat per a treballar aquesta música i aquesta actitud, i que realment es pot sortir temps i força, no? No és una simple bogeria juvenil...

M'ha semblat molt elegant la col·laboració que han treballat aquests dos grups d'hardcore-punk que tenim avui dia a Euskal Herria; per fer, per demostrar que es pot fer i pel resultat. De moment ha sortit en vinil, i en breu es publicarà també en CD.

Fly Shit mai podrà prescindir de Bap que té totalment esculpides en l'ADN. i el RKL (jo tampoc els descartaria! ), la qual cosa es tradueix en diverses melodies, riffs de guitarra i canvi de ritme, però el grup va molt més allà: El viatge clandestí és una cançó rodona amb canvi de ritme, velocitat i mitjà tempo. La mort creuada té molt present al gran grup Fugazi. Fly Shit 2 és autobiogràfic, ràpid, fort i melancòlic. I, finalment, un harcore bastant furibund de la vella escola atrapat en les Xarxes.

L'oferta del grup Managaitz ha estat per a mi una sorpresa, ja que no els coneixia pel seu nom, però per la seva cançó. El visitant desvergonyit, No t'oblidis de mi i Que serveixin per a alguna cosa són l'hardcore-punk de la vella escola que també recull la melodia. La punta de l'espiral Bap! una obra mestra que fusiona els ritmes, la força vital i els sentiments dels vells. I No podem, ni tan sols sense la Cambra, cançons sensibles amb canvis de ritme i ritme intens.