La principal conclusió és que, a través de la iniciativa, molts ciutadans canvien els seus hàbits lingüístics i utilitzen més el basc en el seu dia a dia. Així ho han manifestat almenys 18.383 participants. Molts han dit que se'ls va fer un exercici massa curt, que són onze dies menys per a canviar els costums.

Alguns, no obstant això, han canviat més que uns altres, com els que tenen menys capacitat per a parlar en basca, els que tenen menys costum de parlar en basc i els que viuen en zones sociolingüístiques més castellanoparlants. No han fet canvis de la mateixa mesura els qui diuen tenir un nivell alt de basc; els qui abans d'Euskaraldia parlaven molt en basc; i els que viuen en zones sociolingüístiques euskaldunes.

El major canvi l'han produït els vascoparlantes receptors, és a dir, els que, malgrat les dificultats per a parlar, s'han atrevit a ser ahobizi. En la classificació segona posició han estat els receptors bascos de belarriprest, és a dir, els que no han pogut parlar, però sí que entenen. En tercera posició han quedat els euskaldunes Belarriprest, que han completat el podium en Segona Divisió. Aquests no tenen problemes per a entendre i parlar en basc, per la qual cosa van decidir ser belarriprest. El menor canvi d'idioma s'ha produït en el cas dels ahobizi euskaldunoss, és a dir, aquells que tenen la capacitat de parlar bé en basca.

Segons les respostes ofertes pels ciutadans que han participat en l'estudi, i especialment pels ahobizi, han esmentat el valor de les xapes identificables, que han sentit un impuls per a parlar en basc amb tots els que entenen basc. D'altra banda, molts participants han assenyalat que el fet que els anteriors s'hagin realitzat en basc els ha fet sentir la necessitat de respondre en basca.

Segons la valoració de la recerca realitzada, Euskaraldia ha servit per a crear un ambient de suport i obertura a la ciutadania. El que volia parlar en basc ha notat la legitimitat social per a parlar en basca amb tranquil·litat i ha servit per a sacsejar la mandra de parlar en basca. El que tenia vergonya o por de parlar en basca s'ha fet amb el coratge. L'opció d'utilitzar el castellà ha servit com a eina autoreguladora a qui tenia dificultats per a parlar en basca.

A molts Euskaraldia li ha servit per a tenir una visió més realista de les pràctiques lingüístiques. Alguns s'han adonat que en el dia a dia parlen menys del que pensen, uns altres han reconegut que les pràctiques que creien que eren bastant fàcils, com les converses bilingües, són més complicades del que imaginen, i altres s'han alegrat de trobar a més gent del que imaginen que entenen o parlen en basca.

Punts febles

Enumerarem els més destacats: el missatge s'ha limitat al “món basc”; en lloc de centrar-se en l'ús del basc, s'ha representat com una celebració de suport al basc; les funcions dels rols belarriprest i ahobizi no s'han explicat prou; encara que les grans institucions han donat suport a la iniciativa, han fet pocs passos en l'ús de la llengua. Barreres més concretes detectades: ha costat mantenir els requisits lingüístics; el menor nivell d'idioma de l'interlocutor disminueix el desig de seguir en basc; el canvi d'idioma preestablert entre els interlocutors és difícil.