El tercer judici a Pablo Ibar va complir molts minuts d'informatius de les ràdios i televisions locals en el seu moment. El cas d'Ibar ha aparegut recentment en diversos titulars. Després de ser declarat culpable a l'abril, en aquesta ocasió havien de dictar sentència: pena de mort o presó perpètua. Fills, dona i família van parlar per ell perquè no ho matessin. Per a dir que és bo, que és una persona imprescindible en les seves vides. L'objectiu era estovar el cor dels jurats, perquè bastava que un d'ells votés en contra de l'assassinat legal perquè no s'aplaqués. L'estratègia de la misericòrdia. Els ha funcionat i és un consol.

Però quin hauria passat si Ibar no hagués tingut família? No hauria estovat els cors dels quals jutjaven? És necessari que es faci pena perquè es faci justícia? El dret basat en la misericòrdia és correcte?

La qüestió és que tot el sistema social ho és. La caritat també es basa en la misericòrdia, l'ajuda es facilita, no hi ha més que veure els anuncis de les ONG de televisió. I això és una llàstima!