Les ikastoles d'Ipar Euskal Herria es van crear fa mig segle, gràcies a la valentia d'un petit grup de pares i mares. Cinc dècades més tard, al voltant de 4.000 alumnes es reuneixen en 36 ikastoles. En els últims anys, les ikastoles es troben en una fase de desenvolupament: En 2010, el 5% dels alumnes estaven escolaritzats en ikastoles, en 2018 suposen el 10% i en 2030 seran el 20%.

La sociologia dels pares de la ikastola ha canviat molt. Fins i tot la societat, en el fons, ha canviat molt des de 1969. Com molta gent d'aquest territori, la ikastola sempre ha estat present en la meva vida: com a alumna fins als 18 anys, com a professora i ara com a mare. Molts dels meus coneguts són professors d'ikastoles, treballadors, pares… En les converses entre amics, quan la gin-tonica escalfa l'interior i allibera la llengua, el tema que esmentem és la “ikastola”. A Euskal Herria, tots tenim una opinió sobre projectes col·lectius com les ikastoles.

Sovint raonem com si fos possible una ikastola aïllada dels maltractaments de la societat. I crec que no idealitzem una ikastola que mai ha existit. Aquesta postura és còmoda en les nits en què les trompetes arriben l'una després de l'altra, però quan ha arribat l'hora de l'acció em temo que aquest tronc buit oculti la selva.

Sense negar els reptes als quals s'enfronten les ikastoles d'avui, m'agradaria utilitzar les següents línies per a subratllar dues aportacions principals d'aquesta eina creada per al poble i el poble. No és més que mirar a la joventut actual: Si es tracta de l'assemblea general d'EHZ o de les reunions entre els gaztetxe d'Ipar Euskal Herria, els joves parlen en basc amb naturalitat. Les generacions de joves que han passat per les ikastoles Kabalkada, Libertiment i Tovera creen en basca i basca. En els nostres dies no era així; era francès, la norma. Les generacions que en el futur influiran en el territori seran cada vegada més basques i basques. I no és poc.

D'altra banda, les ikastoles han donat a les noves generacions de pares i mares en el camí de l'auzolan. En 1978 hi havia prop de 200 famílies, en l'actualitat 2. 000! Podem lamentar que els pares s'impliquin menys, però són més en número a favor de l'ensenyament en basc per a cremar talos, realitzar labors de chinchado o assegurar torns de neteja. Hem d'inventar nous camins per a fomentar l'emprendizaje i l'euskaltzalismo. I ens correspon a nosaltres i nosaltres inventar nous models d'inclusió amb tots els nous pares i mares. Perquè ens serà impossible guanyar la batalla de la recuperació del basc si no superem la batalla de la militància.