En el sud-oest del Brasil, l'estat meridional de Mato Grosso té 2,3 milions d'habitants en una superfície igual a 18 Euskal Herria (358.000 km²). Amb el seu clima tropical i la seva vegetació tipus sabana, té organitzada tota la seva activitat econòmica en termes d'exportació, tant agrícola (soia, blat de moro, cotó, arròs, canya de sucre... més guanyat de carn) com a minera (ferro, manganès, calç...).

“Mato Grosso del Sud és l'encarnació òssia del Brasil que somia Bolsonaro. En altres paraules, és Mato Grosso el que ens ve als brasilers amb el nou lehendakari”. Són paraules de l'antropòloga Oiara Bonilla en l'anàlisi “L'època dels possibles al Brasil davant la ultradreta“ que ha publicat en la revista Terrestres. Ho resumirem aquí.

“Ni un centímetre més de terra als indígenes!”, va cridar a l'inici de l'any Jair Bolsonaro a la ciutat de Dourados de Mato Grosso abans de reunir-se amb els grans propietaris de terres de la zona. Així va reafirmar la seva promesa durant tota la campanya electoral de desmantellar les terres indígenes i quilombolas a la seva arribada a Lehendakaritza, juntament amb les persones que allí habiten: “No fan res, ni tan sols serveixen per a fer nens i a l'Estat li costa una fortuna”. [Quilombola: propietat organitzada per antics esclaus negres escapolits, gestionada en auzolan, avui considerada com a comunitat indígena].

En el seu discurs de Dourados, diu Bonilla, Bolsonaro va avançar que el seu mandat se centrarà en la gestió de la terra i en el medi ambient: menyspreant als diferents ètnies i cultures, s'intentarà tirar enrere tot el que el Brasil ha avançat en els drets socials en les tres últimes dècades, el mateix que en els tractats internacionals signats pel Brasil sobre el medi ambient i els drets dels pobles d'origen.

També va enviar un missatge de complicitat als anomenats diputats ruralistas representants de la indústria agro-industrial. La majoria absoluta del Parlament brasiler que es denomina Bancada BBB està formada per: Bala, que representen a Boi (bou) i a la Bíblia, guardians dels interessos militars, dels grans terratinents i dels cristians evangèlics.

Mato Grosson és un dels cors de l'agrobusiness brasilera, basada en extensos camps de cultiu organitzats per a l'exportació, destruint el medi ambient i la xarxa de petits agricultors. Per a això han concentrat grans extensions de terra en unes poques mans, moltes vegades a les mans dels indígenes, en unes altres derrocant boscos, omplint-los de fertilitzants químics i pesticides, contaminant rius, rierols i aigües subterrànies, i eliminant peixos com a peces de caça. L'associació Amazònia Real calcula que el 3% de la població està directament contaminada amb pesticides, molts d'ells nens, nenes i adolescents.

Els grans salten aquí amb més força que en cap altre lloc per a robar la terra. La meitat dels líders indígenes assassinats al Brasil en els últims 15 anys han estat publicats aquí, segons càlculs del Conselho Indigenista Missionário. En el segle XIX els amerindis van ser despullats de les seves terres pel sistema i lliurats als colons blancs. Al principi per a conrear l'herba mate, després per a la ramaderia. Guaraní i Kaiowa van ser reduïts a unes petites reserves. Aviat aquestes reserves es van omplir de gent, amb altes taxes d'alcoholisme i suïcidi.

Minories: o ajupir-se o destruir

Guaraní i Kaiowa van començar a reenvair les seves terres en la dècada de 1970, organitzant els anomenats represes. Aquestes zones, que volen ser declarades propietat de l'Estat, són generalment camps sembrats de mala herba, marginals o adjacents a les tanques de les grans granges, ocupades i condicionades pels indis per a la cria de mandibulas, blat de moro i herbes medicinals. Tenen similituds amb les ocupacions que realitzen els baserritarras sense terra del MST reivindicant la reforma del sòl rural.

Últimament, no obstant això, els propietaris de les grans granges han començat a enfrontar-se als ocupants per les seves pròpies mans. En 2013 van organitzar una subhasta i amb els diners recaptats es va organitzar una milícia privada per a aixafar les ocupacions dels represos. S'han multiplicat els atacs armats contra els pagesos pobres de les ètnies de Guaraní, Kaiowa i Teren. En l'estiu de 2016, en la localitat de Caarapó, les milícies van envoltar un campament i van matar a un jove, causant diversos ferits de diversa consideració.

Aquest atac està recollit en el documental Represa Et’ykue de l'ètnia Ascuri. Al començament de la pel·lícula es pot escoltar a Bolsonaro, llavors diputat, anunciant que si en 2019 és president els propietaris podran enviar a tirs als seus ocupants.

Però a més de les milícies privades, la policia de l'Estat també ha participat en l'aixafament dels indígenes pobres, tal com demostren altres vídeos: policies arribats amb helicòpters que han destruït hortes i artilleria com a barraques i expulsen a la gent, disparant amb fusells a la gent... Aquestes imatges recorden, en petita mesura, els atacs perpetrats per policies i militars en les faveles de Rio de Janeiro, que tenen en la seva majoria a joves negres en el punt de mira.

Els indígenes, els quilombolas, els que porten una vida ancestral –seringueiros que recullen el làtex, castnheiros que recullen les nous...– o atacant als pagesos sense terra, Bolsonaro reivindica per a si mateix la societat criolla, que des del segle XIX és la base de les nacions d'Amèrica del Sud, intentant difuminar i blanquejar la influència dels afroamericans.

El model econòmic i social de l'Elit criolla sempre ha necessitat mà d'obra barata i sense drets, i avui també, tal com demostra el treball d'esclau que encara existeix en la indústria manufacturera brasilera. El Govern del Partit dels Treballadors (PT), diu l'antropòleg Bonilla, encara que ha intentat establir un sistema social més just en la lògica de l'Estat que reparteix la riquesa, no ha aconseguit escapar de les arpes de l'aparell de l'Estat i s'ha plegat als interessos de l'elit econòmica i social brasilera. No obstant això, les elits van donar per conclòs l'experiment de PT.

Bolsonaro va repetir: “el Brasil és per a la majoria. Les minories, o que s'adaptin o desapareguin!”. Un altre antropòleg, Eduardo Viveiros de Castro, entén les seves paraules de la manera següent: “Avui hi ha una guerra contra els pobles indis del Brasil, i l'Estat ajuda sense vergonya als agressors, encara que la seva obligació seria preservar als indígenes i a altres pobles, malgrat cridar-los eufemísticament ruralistas, dels atacs de la burgesia veritablement agro-industrial i del capital internacional. Però aquí estava també la part feixista de la classe mitjana de les ciutats: aquesta part feixista que passava bastant desapercebuda en les anteriors eleccions ha estat decisiva per a portar a Bolsonaro al poder”.