Fa any i mig es va crear la plataforma digital que ofereix gratuïtament llibres electrònics en basc Booktegi.eus, i en ella trobareu el llibre d'aquesta setmana: Teatre Identitartea escrit per Lutxo Egia. Es tracta d'un llargmetratge de Galder Perez i Ane Zabala que va guanyar el XIV Premi de guions de teatre curt en 2016, atorgat pel grup de teatre Kafe Bar Bilbao i tartean. El seu autor el descriu així: “És una obra de teatre sobre identitats, escrita en clau surrealista i de gran comicitat. Vivim en una era líquida, però les identitats essencialistes també estan entre nosaltres, més del que pensàvem”.
Lutxo Egia va realitzar en 2015 Transitoak: performance bi-lingual que va aprofitar per a reflexionar sobre la identitat lingüística. Després d'això van venir diversos projectes per a intentar canviar els hàbits lingüístics, entre ells, l'acabat de finalitzar Euskaraldia. En aquest sentit va escriure Identitartea en 2016 i l'ha publicat en 2018. Mentrestant, en 2017 va iniciar una segona performance sobre la identitat: Transitos: Ell és El meu. El resultat s'obtindrà en breu en una petita novel·la, segons l'autor.
Veurem a dos personatges competint entre si, jugant un partit de badminton. Es llançaran unes paraules i amb això s'elaboraran diàlegs filosòfics. Aquestes paraules aportaran idees, visions del món, que intentaran reflectir la pluralitat de la societat basca.
Si els treballs creatius tinguessin bibliografia, a uns se'ls facilitaria la lectura, a uns altres se'ls impediria el joc de la intertextualitat. En el text es pot llegir “el que fem som” o “l'única veritat és que hi ha pràctiques buides”, però ha begut de molts teòrics, pensadors i creadors per a fer aquest treball: J. Derrida B. Anderson, Z. Bauman, J. Butler, D. Haraway, E. Ionesco, P. Tellería, o B. Atxaga, per exemple.
A través d'aquests dos personatges s'enfronta a diferents tòpics i metàfores per a conèixer a la comunitat basca i als seus membres. L'objectiu és “sentir a l'altre”, qüestionar el que coneixem, saber quina és la veritat i riure'ns de nosaltres mateixos amb humor absurd. Tant de bo aviat puguem veure'ls encarnats sobre la taula.