- Fa no tant, per la televisió espanyola es va passar la vida mostrant els fràgils fonaments del nacionalisme català. S'anunciava: “Josep Borrell desfà en dos minuts els arguments de l'independentisme”. O tal vegada en un minut, amb aquest número es volia expressar que la tasca era senzilla, i que els arguments que calia derrocar, els de poca importància.
Jo ho vaig veure en una sessió d'humor que es diu que és de l'esquerra. El sorprenent era el mètode: amb dos tòpics i quatre necieses, donava per provat que Catalunya ha estat, és i ha de ser Espanya. No obstant això, més interessant del que deia és el que encarnava: un ciutadà universal, civilitzat, precisament en la mateixa mesura en què ha renunciat a ser català i ha decidit o ha acceptat ser espanyol.
Igual que la història de Catalunya, Borrell continua explicant la història dels Estats Units amb el mateix mètode: dos tòpics i quatre generalitats
En qualsevol cas, no content amb totes les explicacions que donava, fins i tot va arribar a dir que Catalunya havia de desinfectar-se i que després es convertiria en ministre d'un govern d'esquerres que tenia la intenció de resoldre el problema català.
Als Estats Units no necessiten desinfectants perquè és l'únic treball –sempre segons Josep Borrell- que han fet en la seva curta història: matar a quatre indis. Podrien haver estat tres: amb aquest número volem expressar que va ser una tasca fàcil i la vida dels indis poc important. Igual que la història de Catalunya, Borrell ha explicat la història dels EUA amb el mateix mètode: dos tòpics i quatre generalitats. El més sorprenent és que no ha rebut a l'estranger l'aplaudiment que sol tenir a casa. De fet, molts periodistes han destacat la frivolitat i la ignorància de Borrell, que ha estat detingut per la Policia. No entenen Espanya. Quatre indis morts, quatre polítics catalans empresonats: la universalitat no és un treball dolç. Aquí tothom ho sap. També ho fan els ministres i els periodistes d'esquerra.