Després de la mort de l'hamster del seu amic Omar en un accident d'acrobàcia, Ane es va posar trista, va sentir por i es va posar a treballar perquè la seva hamster Pit “no li passés el mateix”. D'aquesta idea parteix la història escrita per Txabi Arnal i Edu Zelaieta. I com al principi (“tres coses van succeir en la vida d'Ane”), a través de l'estructura repetitiva es recullen en el relat Caragols els fets que van succeir en la vida d'Ane. Primer tenim tres curiosos successos a l'escola, després altres tres a la porta de la casa, i per fi van aparèixer tres enverinats. Després de les reunions a l'escola i en el portal, els pares d'Ane sospiten que el responsable de tots els successos està molt a prop… i així ho descobreixen quan la nena els confessa tot. Ane està recollint caragols per a fer una màquina que protegeixi els seus pares i així no acabin com l'Hamster d'Omar.

Els autors han utilitzat molta imaginació i humor per a contar totes les anècdotes que succeeixen al llarg de l'obra, cada vegada tenim més misteri a mesura que avancen els fets i el lector s'adonarà que els caragols són peces que falten en l'esquelet escolar, piano, mapa, finestra del portal, bicicleta del veí, etc.

Tal com l'estructura repetitiva del conte facilita la lectura, la narració es veu agreujada, ja que es recullen molts fets i similars en un número molt reduït de pàgines. També és cert que les il·lustracions realistes ajuden a la lectura i a la comprensió, perquè en alguns casos el missatge de la il·lustració ens porta més enllà del que diu el text, i sobretot la pista dels caragols el lector el rebrà de les il·lustracions.

El llenguatge utilitzat pels escriptors m'ha semblat elevat tenint en compte als lectors, però és comprensible amb l'ajuda de la il·lustració i la brevetat dels textos.

Hem esmentat abans l'humor i la veritat és que el relat l'aconsegueix, deixar al lector somrient; la narració és una recopilació de bromes, pensaments i acudits… o, posant-nos més de debò, com un nen pot reaccionar davant la mort; el llibre, que a partir d'aquest moment pertany a cadascun dels lectors, també és interpretar el seu relat, riure's o posar-se seriós.