El Govern Basc acaba de presentar en el Parlament el document 'Bases de l'acord per l'Educació'. A partir d'aquestes bases, vol aprovar la nova Llei d'Educació en aquesta legislatura.

Una vegada llegit el document, el primer cop és immediat: El Govern Basc ha pensat en castellà les bases de l'educació del futur. En 2018, en el Departament d'Educació, han treballat en castellà i posteriorment –per cert– han publicat la traducció també en basca.

El segon cop el dona l'apartat dedicat a les llengües: és tan feble! Imagina't: El Govern Basc ens diu que en 2016-17 el 95% de l'alumnat de 16 anys ha estudiat en models D i B en la CAB. Així mateix, assenyala que en 20 anys el 90% dels joves serà bilingüe, encara que la majoria d'ells s'adaptaran a la llengua castellana, segons ha explicat. On està llavors la necessitat d'abandonar els models D i B? És més, quan el Govern ens diu que els resultats demostren que en l'actualitat “les llengües no s'aprenen bé”. I proposa una sèrie de mesures per a superar aquest problema:

– Canviar la metodologia d'ensenyament perquè sigui l'eix de l'enfocament comunicatiu.
– “Prestar suficient atenció a l'oral”. – Que totes les
matèries tinguin l'objectiu de desenvolupar la competència comunicativa.
– Fer costat al professorat que el necessiti perquè “aconsegueixi el nivell C1+ i especialment la destresa oral excel·lent”. –
Dotar de recursos a l'Administració per a l'eficàcia dels plans lingüístics.
– Planificació conjunta de les llengües i treball en equip del professorat de totes les llengües.
– Definir el “perfil de nous professors que s'incorporin al sistema educatiu”.

La pregunta sorgeix per si mateixa: Per què no es prenen totes aquestes mesures abans de desbaratar el succeït fins ara? Serà més fàcil, en lloc de recórrer directament a l'eliminació de models, aplicar aquestes mesures de millora de manera immediata en els models D i B que suposen el 95% del total de l'alumnat, ja que 3L no serà, en la majoria dels casos, millor que el model B: canviar les metodologies per a ensenyar basca i anglès, donar la importància que necessita l'oral, millorar el nivell de basc del professorat (i realitzar l'examen obligatori de basc en les oposicions), determinar els recursos necessaris per a millorar el nivell de basc en cada àmbit sociolingüístic dels centres, etc.

Si ho fem d'una altra manera, partint d'unes bases que només estan en paper 3L, tenim un risc real: en les pròximes dècades el sistema educatiu entrenarà sobretot a les orelles en lloc de les ahobizias.