L'ataundarra Maddi Noguera va començar la seva marxa en el món de la música en solitari en 2015 i ara lidera el grup Maddi, des de l'any 2017 fins a l'actualitat. En 2015 va publicar el seu primer disc, Ezagutu, onaron, Maitatu, que reuneix sis cançons de tall folk i indie, i que es titula en basc. Seguint un nou camí que ha buscat i trobat, a l'abric d'un grup, però sense perdre la seva identitat, Ying Yang ha publicat a l'octubre d'enguany el seu segon treball.

Amb l'ajuda inestimable de Karlos Osi Naga, que ha exercit de tècnic, els membres del grup han creat un so potent, amb melodies, tornades i arranjaments molt ben treballats, i el resultat són cançons de pop-rock que es poden escoltar en el disc. Sobre una base de ritmes consistent creada per la bateria i el baix, es poden sentir els concordes, dibuixos i bonics tocs de les guitarres, i destaca la manera de cantar de Maddi, el seu caràcter.

Per a ella, compondre cançons és una espècie de teràpia per a esplaiar-se, com ha reconegut la pròpia Maddi Noguera, i explica els seus pensaments, preocupacions i sentiments a través de les cançons, a la seva manera, sense ofegar-se en el pessimisme ni en les llàgrimes. Perquè, en definitiva, viure és una cerca, en moltes amargors, però cal intentar prosperar amb una mica de coratge, sense perdre l'esperança: “Busco en el desert, busco on estan les flors dia i nit, estudiant en el desert; encara que sembli fred en el cor té el seu encant, deixa-li que li ensenyi, descobreixi tresors” (Ying Yang); “Per a no trencar-me en mil trossos, estàs amb forces, somrient brillants” (Nora).

Les cançons que es poden escoltar en el disc les ha compost enguany, amb molta manyaga. Aquestes cançons ja han començat a ser presentades en actuacions públiques per Maddi (veu i guitarra elèctrica) i els seus companys, músics d'àmplia experiència, experts i amb els seus instruments: Pitxu (guitarra elèctrica), Haritz (baix), i Julen (bateria).