Fa unes setmanes, els pensionistes van ser capaços d'omplir els carrers de les capitals basques i de les seves famílies. Han treballat un clam clar i racional, i entorn d'ell s'estan reunint, cada vegada més, cada vegada més intensament. Les generacions que en els anys 70 es van acostumar a moure's en favor de la democràcia han començat a moure's de nou i no es quedaran.

Pocs dies abans era el torn de les dones. Van fer una gran demostració de força, senyal que, superant l'àmbit de la militància, el clam de les dones s'ha estès a tota la societat. A la vista del resultat, la classe política es va enrojolar al principi i després es va mossegant. Això tampoc disminuirà en l'acte.

Aquestes dues dinàmiques fortes, a més, s'han mirat mútuament a la recerca d'interessos comuns. I els interessos comuns no són difícils de trobar. El que encara no és pensionista alguna vegada, i la solidaritat intergeneracional s'entén sense grans explicacions. D'altra banda, entre els pensionistes, les dones són les més perjudicades, les que més guanyen. És una aliança natural que pot prendre molta força.

Més encara. La dinàmica Gure Esku Dago pretén canalitzar l'adhesió social acumulada fins ara cap a les institucions públiques per a influir en elles. Per a juny ha anunciat una cadena humana gegant que partirà de Donostia-Sant Sebastià i recorrerà Bilbao fins al Parlament de Vitòria-Gasteiz, on es lliurarà als representants municipals la col·lecció de raons per al Pacte Ciutadà. Més de cent mil persones es donaran cita per a recórrer dos-cents quilòmetres.

I la primera ona d'Euskaraldia es materialitzarà en la sorra dels estius. Euskaraldia és la dinàmica per a canviar els hàbits lingüístics en el camí cap a la igualtat lingüística. Vol agitar a la societat amb l'objectiu de millorar la situació del vascoparlante, demanant a l'erdal parlant que entengui. I el que s'ha fet fins ara demostra que això també és viral, que s'està produint una ràpida i intensa difusió.

Totes aquestes dinàmiques tenen una base comuna: totes busquen l'activació de la societat a favor dels drets bàsics, són processos d'apoderament en la direcció de retornar a la societat la capacitat de decisió i la força d'influència. És molt possible que un mateix ciutadà actuï en dues dinàmiques, en tres o en quatre, la qual cosa seria absolutament coherent.

Doncs bé, si es produís una certa convergència entre tots els moviments, es produiria un tsunami social en els pròxims mesos que pot agitar les nostres estructures institucionals i polítiques. Com el que ha succeït a Catalunya, allí per la independència i aquí amb més contingut. Una societat activa pels drets bàsics i universals.

I 2019 és l'any de les eleccions...