En Notre-Dona'm-donis-Landes, a vint quilòmetres de l'aeroport de Nantes, es va dissenyar un projecte per a construir un nou aeroport en la dècada dels 60. Des de llavors ha tingut molts enemics –no en va va passar maig del 68 per les terres de llauradors–. Després de més de quaranta anys de lluita, esgotats altres camins, diversos activistes van decidir fa deu anys ocupar terres. Reinventar els camps de cultiu, construir un model de convivència, treballar, perseverar.

En 2012, quan la prefectura va donar l'ordre d'expulsió, vivien en la zona al voltant d'un centenar de persones. No per vanitat, l'operació que es duria a terme en les terres gal·les es va dir César. No obstant això, el que necessitava un compte d'un dia es va prolongar durant setmanes. Es van organitzar els agricultors locals i els de la zona. Centenars de persones s'acosten a la instal·lació i recepció de teles. Les barricades van resistir als gasos lacrimògens i als de més enllà. I el policia es va veure obligat a cedir.

Aquest mateix mes de gener, Macron va informar que el projecte de l'aeroport no tenia sentit i que s'anava a suspendre. El gos no menja el salvatge, no li ho deixi a les gallines. En el moment en què escric, en el ZAD treballen dos mil cinc-cents policies amb els seus carros de guerra xopats, sense que ells s'assabentin.