En l'altre extrem dels vins ecològics i biodinàmics es troben els vins industrials o químics. Aquests últims utilitzen productes químics sintètics; hormones, fertilitzants, pesticides, herbicides, etc. en vinyes i manzanales, i de manera similar en cellers.
La majoria dels productes químics són sintètics, és a dir, produïts en indústries. Només uns pocs són naturals. Aquests productes químics deixen empremta en el sòl, el medi ambient, les plantes, els fruits, els vins i les sidres. Per tant, hem de tenir clar que molts d'aquests productes arriben a nosaltres. Ja ho has endevinat, l'aiguamel que prenem per al gaudi del nostre sostre bucal i del nostre cervell estretament lligat a ell, deixarà una bona petjada en el teu cos.
Quan bevem sidres i vins, a l'hora d'opinar sobre la qualitat de la beguda, cada vegada és més habitual escoltar explicacions àmplies, precises i rigoroses. Estem aprenent. Partint de les característiques de la beguda, podem arribar a les dades més sorprenents de la seva vida: en quin tipus de terra i subsol habita l'arbre fruiter, en quina varietat és fruit, en quina successió de temps ha condicionat aquesta collita, com s'ha conreat en el celler... Per a això estem construint un idioma. La mateixa boca que ha begut vi de sidra expressarà les impressions, impressions, creences i opinions que li ha produït en el seu paladar i en el seu cervell.
Ser un traductor adequat per a transformar la beguda en llengua es diu a la nostra casa un sostre de boca. El paladar o saviesa bucal consisteix en les papil·les gustatives i en el nas picat o pituïtari. I, com tot el coneixement, cal treballar-lo i educar-lo. I si el ser vestit vingués de menjar, el ser vestit en la beguda, o com diables ho direm?
Dos amics francesos fan un pas tremend en el seu afany de vestir o de beure. El cuiner Jérôme Douzelet i el biòleg Gilles-Eric Séralini han organitzat degustacions de plaguicides. Les dosis dels pesticides trobats en els vins es donen a provar en l'aigua. La indústria vinícola, química o no ecològica, és considerada com el major usuari de pesticides del món. Per descomptat els cellerers bascos i els sidreros! Roba i beguda ecològiques.