argia.eus
INPRIMATU
Pobresa de les dones
Mikel Zurbano 2018ko martxoaren 06a

L'evidència de la bretxa de gènere en l'àmbit salarial i laboral ha aconseguit una certa presència mediàtica i social en els últims temps. Segons l'INE (Institut Nacional d'Estadística), gairebé tres quartes parts dels contractes temporals estan ocupats per dones en l'Estat espanyol. Així mateix, les dades aportades per aquesta font indiquen que en 2014 a Navarra les dones assalariades guanyaven un 30% menys que els homes i un 24% menys en la resta d'Hegoalde. Per contra, a pesar que la bretxa de gènere en l'àmbit de la pobresa és evident, existeixen dificultats per a mesurar-la. La pobresa té rostre de dona, però demostrar-ho no és tasca fàcil.

En l'àmbit de les estadístiques de pobresa s'ha treballat molt poc en perspectiva de gènere. Com l'estadística també és un àmbit dels homes no és sorprenent que en les mesures de pobresa el perfil de gènere es mantingui en secret. Les dones tenen en l'Estat espanyol el salari, la pensió més baixa o la taxa d'atur més alta, però l'índex oficial de risc de pobresa és similar per a homes i dones. No obstant això, les dades oficials no coincideixen amb la realitat. En les estadístiques, el truc està en la manera de construir un espai a casa. La majoria de les organitzacions construeixen estadístiques familiars tenint en compte les mitjanes. No obstant això, el que no tingui ingressos propis en una família, difícilment pot obtenir els ingressos de manera equitativa. A més, la distribució de les tasques domèstiques i del temps es basa en la desigualtat, sobretot pel que fa al gènere i a l'edat.

Les dones tenen en l'Estat espanyol el salari, la pensió més baixa o la taxa d'atur més alta, però l'índex oficial de risc de pobresa és similar per a homes i dones. No obstant això, les dades oficials no coincideixen amb la realitat. El truc està en condicions de construir un espai domèstic en les estadístiques

D'aquesta manera, quan se separen els ingressos de dones i homes, es visibilitza la situació incorrecta de les dones. No és habitual, però, per exemple, la revista de Recerca i Anàlisi Social de l'Ajuntament de Barcelona ha utilitzat aquesta via. En aquest estudi es mostra que a Catalunya l'índex de risc de pobresa de les dones se situa entorn del 50% i el dels homes entorn del 24%.Una altra de les raons que oculta la bretxa de gènere en l'àmbit
de la pobresa és la pròpia mesura de la pobresa. De fet, en les estadístiques oficials només es té en compte el criteri econòmic per a mesurar la pobresa, oblidant que la pobresa té un caràcter multidimensional. A més de la quantia de la renda per a analitzar les situacions de pobresa, és imprescindible tenir en compte factors com la riquesa i no sols la renda, les possibilitats de consum, la baixa intensitat laboral i l'impacte de l'atur, els índexs de desigualtat o la protecció enfront de la vulnerabilitat que ofereixen les polítiques públiques i els serveis públics.

És més, malgrat el seu escàs predicament, l'autonomia i l'accessibilitat en el temps també són claus per a construir una visió integral de la pobresa. Per això, es parla de la pobresa del temps en les societats pròsperes d'avui. La pobresa del temps demostra que algunes persones, remunerades o no, després d'estudis o altres tasques bàsiques, no tenen temps suficient, per exemple, per a descansar o per a gaudir. Aquesta situació permet una explicació de les situacions domèstiques en matèria de desigualtat de gènere, que en cas contrari té un diagnòstic molt difícil. Així mateix, la pobresa del temps proporciona informació sobre la compatibilitat dels comptes amb altres treballs. En definitiva, el concepte de pobresa del temps també ajuda a detectar quan les dones poden estar davant el risc d'esgotament social a causa dels seus múltiples rols.

Per tant, és evident que la perspectiva de gènere s'integra de forma molt limitada en la construcció d'estadístiques oficials i anàlisis econòmiques i socials. Aquesta manca oculta la realitat més crua de la pobresa femenina.