El meu cap em va demanar que em fes un compte enrere dels últims dies de vacances, així que li vaig llevar una nova fulla al calendari d'ARGIA en el disset d'agost. Proposava realitzar el següent problema: “Com es diu a l'administració que abasta tot el territori del País Basc?”.

Malgrat les vacances, un maleït tuit dels telèfons intel·ligents em va obligar a anar a la platja. "Quin desastre! A l'estiu, a Hendaia i agafant el cotxe”. L'inesperat bramit em va impedir per un moment reflexionar en l'espera de la resposta del calendari.

A força de pensar en allò, vaig encendre la ràdio. La notícia venia de Catalunya. “El 17 d'agost de 2017 serà un altre dia del calendari universal del gihadisme, assenyalat en negre” vaig pensar amb impaciència. El Bulevard Marítim d'Hendaia se'm va antullar Rambla de Barcelona.

Dijous 17. Portava la pàgina en el lloc de comandament del cotxe. El meu cap em va preguntar el que anava a escriure per primera vegada en aquest panorama: “Escriuràs en català? Sobre el País Basc? De l'administració de tot el Territori del País Basc?”. És possible? A Catalunya sí, però a Euskadi?

Per a llavors ja havia començat en el Col·legi Basc d'Hijura, que segons es diu portarà una institució pròpia a Ipar Euskal Herria, començant per Iparralde. Sabent que la ubicació d'Hendaia en Iparralde és cada vegada més difícil: “El Col·legi Basc és el resultat d'una negació. No és la proclamació de la Mancomunitat Territorial de la plataforma Batera. Alguns diuen ‘hem aconseguit el que volíem’, uns altres diuen ‘no, no hem aconseguit el que volíem’. El projecte haurà de consolidar-se en les votacions populars de 2020, és a dir, quan l'assemblea d'aquesta institució sigui triada pels ciutadans directament o per sufragi universal. La qüestió és definir el territori. Si no és així, Iparralde té festa”.

Vaig aparcar el cotxe i vaig observar la resposta a un moviment en el calendari. “Se li pot cridar com es vulgui, però encara no existeix”. En el mateix instant, nois i noies adolescents estaven escrivint en dues parets laterals, per a la meva sorpresa, amb retoladors a les mans en comptes de telèfons intel·ligents.

La curiositat em va acostar a llegir l'escrit: Ximple el que ho llegeixi.