A petició de la Secretaria General de Pau i Convivència del Govern Basc, l'Institut de Drets Humans de la Universitat de Deusto ha elaborat un informe sobre la injustícia soferta pels ertzaines i les seves famílies arran de l'amenaça d'ETA (1990-2011). Em sembla bé que s'analitzin els conflictes i, en concret, que ETA reconegui tot el sofriment que ha generat.
Però estic convençut que els instituts i les secretaries creats com a fongs en els últims anys presten més atenció a unes certes injustícies que a unes altres, depenent de qui sigui l'autor. A més, el desequilibri de la quantitat de diners o dels mitjans emprats és evident. Aquí estan alguns investigadors voluntaris, malgrat les dificultats i a canvi de diners, treballant la memòria històrica o analitzant el mapa invisible de la tortura, que Europa ha castigat per octava a Espanya per no investigar la tortura, i altres cobrant amb tots els recursos el sou mensual.
Més encara, em crida l'atenció l'escassa atenció que es presta, amb l'excusa del terrorisme, a l'eliminació de les lleis i les actituds repressives que s'han anat implantant i donant cos al llarg dels anys, que es consideraven excepcionals, però que s'han quedat per sempre. Aquestes lleis no afecten la convivència? A hores d'ara ja hi ha els qui diuen: ETA ha desaparegut però ara hem de fer front al risc gihadista.
Seguim amb el desarrelament, la invisibilitat i la resta dels problemes que ha tingut l'Ertzaintza en aquests anys. Evidentment, desgraciadament tot això ha passat, però també estic convençut que no tot és responsabilitat d'ETA i dels seus “partidaris”. L'Ertzaintza és responsable amb la seva activitat –i no dels altres dos tipus de policies– dels problemes de desarrelament i integració social. Fa un parell d'anys vaig denunciar enèrgicament en aquestes pàgines l'actuació de l'Ertzaintza en relació amb el conflicte de Kukutza.
L'Ertzaintza (tots els policies) és una branca del sistema que genera molta injustícia. Això li produeix necessàriament desarrelament respecte a una part de la societat, fins i tot hostilitat. Pregunti als treballadors agitats en una vaga a qui defensa l'Ertzaintza. Moltes vegades, a més, ha anat més enllà de complir ordres. Record que l'Ertzaintza va posar a la disposició de l'Audiència Nacional als detinguts en una manifestació pacífica contra el TAV. Alguna cosa semblança al que va succeir amb la resta de policies del món. Els caps de Policia de Los Angeles es queixen sovint que la ciutadania s'encamina contra ells i elles mateixes la seva indignació pel sistema. Fins i tot en els incidents que s'estan produint a França, hem escoltat les queixes de molts policies. No es mereixen el rancor i la brutal resposta dels manifestants. Què dir de l'activitat dels Mossos d´Esquadra. No obstant això, els uns i els altres no es pregunten per què aquesta mala fama. Aquí resideix la clau.