La crisi multidimensional que vivim mostra els límits del capitalisme global. El capitalisme està en crisi en l'econòmic, en el social, en la cura, també en l'ecològic. La compensació de l'actual gestió liberal del capitalisme és una crisi multisectorial i la seva expressió més greu pot ser el mal mediambiental. En concret, el canvi climàtic és el gran mirall de la crisi ecològica i la seva gran capacitat d'influència, ja que ha construït una consciència global reivindicant la necessitat d'una resposta a aquesta.
La responsabilitat dels governs dels països desenvolupats occidentals és evident i fins al moment no han adoptat les mesures necessàries per a fer front al fenomen i fer irreversible el procés de descarbonització. En els últims anys s'ha parlat molt de l'absència del Protocol de Kyoto. La resposta al canvi climàtic no s'ha posat tota l'atenció en la resposta que hauria de donar des dels moviments socials i el món laboral. Naomi Klein diu que hem d'adonar-nos que la revolució industrial que va suposar la prosperitat de la nostra societat està posant en qüestió tots els sistemes naturals que sustenten la vida. Les estimacions de moltes organitzacions anticipen que l'impacte global de l'escalfament serà molt greu al llarg d'aquest segle, si no es produeixen canvis en la dinàmica econòmica i en el paradigma. Per exemple, l'Agència Internacional de l'Energia estima que la temperatura de fi de segle pujarà fins als sis graus.
Les petjades de l'escalfament ja estan sent visibles, però si la temperatura mitjana mundial augmentés dos graus més, les llars de 280 milions de persones es veurien inundats i una pujada de quatre graus podria superar els 600 milions de persones. El 30 de novembre comença a París el cim del canvi climàtic, la COP21. La intenció d'aquest cim és anar més enllà del Protocol de Kyoto (1997) i signar un altre vinculant per als països. L'objectiu és que l'escalfament global no superi la barrera dels dos graus respecte a l'era preindustrial i per a això els països haurien d'assumir un compromís ferm de reducció d'emissions contaminants.
No obstant això, com hem pogut comprovar en els processos de trobada i acostament entre països fins ara en camí del cim, aquest objectiu serà difícil de complir. Més de 150 dels 195 països de l'ONU han avançat la seva contribució a la lluita contra la desregulació del clima, que prometen un futur fosc. En primer lloc, aquestes aportacions tindran caràcter voluntari i, per tant, no seran vinculants. A més, aquests compromisos nacionals evitarien un augment de la temperatura de més de 2,7 graus fins a 2030 i, segons els experts, aquest alt número impediria situar la pujada de la temperatura dins del topall de 2 graus de fi de segle. Sindicats, ONG i moviments socials també van denunciar aquest compromís feble en un estudi alternatiu presentat el passat 20 d'octubre a la ciutat de Bonn.
Per a la transició del model energètic baix en carboni i lliure de combustibles fòssils és necessari vincular els dos objectius principals del cim de COP21 amb totes les garanties, però no és suficient. També és necessari tenir en compte altres criteris que es troben fora de l'escenari del cim, com l'abandó dels subsidis als combustibles fòssils, el finançament real als països en desenvolupament o el compromís absolut amb les energies renovables.