Des d'Euskal Herria seguim amb gran admiració i atenció el procés català. No sabem què passarà, no sabem si l'estratègia del dret a decidir és realment eficaç per a aconseguir la independència i està a punt de veure si Catalunya aconseguirà o no la victòria de l'imperialisme espanyol. Probablement són moltes les raons o les claus per les quals el procés independentista a Catalunya ha avançat tant. Qualsevol que viva amb ànsia la independència d'Euskal Herria, sovint farà aquesta pregunta: “Què ha passat a Catalunya per a agafar aquesta velocitat?”. “Què no passa a Euskal Herria per a anar tan lent?”. La Diada es va celebrar mancant setze dies per al 27 de setembre i he tingut l'oportunitat de ser allí. Es pot dir que Catalunya és un poble en el moment de materialitzar el somni i, encara que es puguin dir i destacar moltes coses, m'agradaria assenyalar dos aspectes: l'alegria que reflecteixen els ciutadans i la pedagogia que s'ha fet per a arribar a aquesta situació. Enguany, els de Via Lliure van impulsar durant l'acte central les següents tornades: “Via lliure: a la democrácia; al món; a la sostenibilitat; a la justícia social; a la diversitat; a la solidaritat; a la igualtat; a l’equilibri territorial; a l'educació; a la cultura”.

I tot això a través de la independència. Es tracta d'una sèrie de frases que expliquen de manera senzilla i clara els beneficis que aporta la independència. Expressen gràficament els beneficis que suposa per a Catalunya, i per a qualsevol nació sense estat, governar-se a si mateixa. Tant els mitjans de comunicació públics com privats i altres agents expressen en les seves actuacions una actitud explícita o implícita a favor de la independència. El representant enviat a Europa ha dit que Europa reconeixerà a Catalunya com un Estat si la majoria dels ciutadans dona el seu assentiment, i també l'han comunicat de manera clara.

Els catalans han mirat sovint al nostre costat i ara som nosaltres els que no podem llevar-nos la vista de Catalunya. No, no són comparables, no són comparables. Però els bascos ens hem tornat més dòcils. Cal encendre el camí cap a la independència i per a això és imprescindible la pedagogia de la independència. Dues línies argumentals sòlides: d'una banda l'argument històric i per un altre l'avantatge que suposa tenir el poder de determinar-nos nosaltres mateixos. Euskal Herria necessita la independència per a sobreviure. Cal deixar de costat els eufemismes i començar la pedagogia sense vergonya.