argia.eus
INPRIMATU
Fúnebre
Marcelo Usabiaga, per mantenir les idees
  • La repressió del franquisme va ser brutal: També va ser torturat per Meliton Pomes, esclau de batallons de treballadors, en la presó de 21 anys. Marcelo Usabiaga Jauregi ha mort als 98 anys d'edat, sense deixar de costat les idees d'esquerra.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2015eko uztailaren 29a
1978an, jadanik diktadorea hilda zela, Pikoketara jo zuen anaiaren hezurren bila. Gainerako fusilatuen senitartekoekin aritu zen lurra mugitzen: “Ez genuen hezur bakoitza norena zen jakin nahi izan. Berreskuratu nahi genituen, duintasunez lurperatu. Beste
1978an, jadanik diktadorea hilda zela, Pikoketara jo zuen anaiaren hezurren bila. Gainerako fusilatuen senitartekoekin aritu zen lurra mugitzen: “Ez genuen hezur bakoitza norena zen jakin nahi izan. Berreskuratu nahi genituen, duintasunez lurperatu. Besterik ez”. Errepublika garaiko argazkian, Marcelo Usabiaga ezkerrean lehenengoa, eta haren ondoan anaia Bernardo, 1936an fusilatua.Mugalari / Usabiaga familiak utzita

Marcelo Usabiaga (Ordizia 1916, Donostia-Sant Sebastià 2015) era molt conegut pels seus moviments en favor de la recuperació de la memòria històrica. El seu poderós testimoniatge no deixava indiferent a ningú. En Argia també ha explicat les seves experiències en la guerra i el franquisme, de la mà de l'historiador Josu Chueca i del periodista Aitor Azurki.

Crescuda a Irun, II. Va començar a militar en el Partit Comunista durant la República i va col·laborar amb els burgmestres que fugien de la frontera després de la derrota de la revolució de 1934. Quan va esclatar la guerra en 1936 va participar en la batalla d'Irun; van afusellar al seu germà en les Penyes d'Aia i ell va ser detingut a València en 1937.

Usabiaga va estar treballant en l'Avinguda de Tolosa de Sant Sebastià, “empenyent vagons plens de pedres”. Fins que es va donar a la fugida i es va ficar en la guerrilla dels pals. En l'atac de 1944 va ser detingut de nou i torturat pel temible inspector Meliton Pomes:

“Pomes em va introduir en una habitació: ‘Segueix endavant, cabró de merda’, i amenaça: ‘Bé, tu hauràs de pagar a tots!’. També va pagar molt bé, va complir 21 anys en la presó.

En els últims anys no va abandonar la seva militància política i va participar en actes de recuperació de la memòria històrica. Enguany, en l'acte celebrat el 14 d'abril a Eibar, va ser el guanyador de la bandera republicana.