argia.eus
INPRIMATU
Occident i dissonància cognitiva
Asier Blas Mendoza @AxiBM 2015eko martxoaren 04a

En psicologia, la dissonància cognitiva es produeix quan es produeix un xoc entre idees, creences i actituds d'una persona, per exemple, pel manteniment de dos pensaments en conflicte o pel comportament que s'oposa als valors propis. En altres paraules, una persona té al mateix temps dues percepcions que tenen la incongruència cognitiva, llavors pot tenir un impacte en les seves actituds, creant noves idees i creences o canviant les seves preferències, amb la intenció de reduir i eliminar les seves contradiccions.

Amb la dissonància cognitiva, Occident enterra més que tapar la doblegui moral que té en la política internacional. Se sap que Putin és un dimoni i que els russos mengen nens, però això no és suficient, sobretot quan es troben amb alguns problemes “petits”: les proves. Durant la crisi i la guerra d'Ucraïna, Occident ha creat un relat (conte) per a justificar la seva democràcia i la seva actitud contrària als drets humans, precisament aquí està la dissonància, perquè aquests valors són els que sembla defensar.

Que una part important dels manifestants de Maidán utilitzava la violència i la simbologia feixista que no s'ha vist en les últimes dècades a Europa? Que es produeix la massacre de Maidan? Yanukóvich era culpable. Dues setmanes després dels fets, en una entrevista privada el ministre d'Exteriors d'Estònia va comunicar al responsable d'Exteriors de la UE que la hipòtesi més convincent és que el franctirador fos un sector de l'oposició de Maidán i que a més no volia investigar el nou governo colpista. A continuació, desenes d'informacions i documentals han acudit a aquesta versió, entre altres, el que ha realitzat la televisió pública alemanya. Ha passat un any i ara la BBC ha hagut d'acceptar que no es podia continuar tirant la culpa a Yanukóvich, perquè en cas contrari la seva credibilitat s'enfonsaria, però ha preparat un nou discurs: els franctiradors estaven al servei de Rússia. Lamentable.

Aquest assumpte dels franctiradors va obligar a Yanukóvich a signar un acord amb l'oposició el 21 de febrer de 2014. Els mediadors van ser França, Polònia i Alemanya. En poques hores l'oposició va trencar l'acord i va ocupar el Parlament. Més d'un centenar de diputats es van donar a la fugida i el president va ser destituït per la força en contra de la llei. En el nou Govern figuraven, entre altres, representants del partit feixista Svoboda, que va ser condemnat pel Parlament Europeu un any abans.

Més de 40 persones van ser cremades i assassinades per seguidors d'Odesan Maidán. Per part seva, Kíev va negar les peticions de descentralització, va perseguir els processos de dret a decidir i va iniciar una guerra d'invasió a la regió de Donbass. Els colpistes van començar la guerra contra les demandes d'autonomia i secessió. Mentrestant, als països del Bàltic les bruixes estan en la caça: A Estònia, un ex europarlamentari italià va ser detingut i deportat perquè no donés una conferència. A Lituània i Letònia es va eliminar l'emissió d'una cadena de televisió per cable; polítics abertzales lituans han estat detinguts o denunciats en els jutjats per les seves opinions polítiques, i Lituània ha creat una policia especial per a, entre altres coses, tirar a treballadors amb determinades opinions polítiques per a pressionar a les administracions públiques i empreses privades. I és que, com explica John Frederick Charles Fuller, “la principal força de la democràcia no és l'amor a l'altre, sinó l'odi a la resta de tribus, fraccions i nacions”.