Enguany m'ha tocat fer una nova parada en la ruta dels dòlars de tardor. Vaig trobar l'almàssera per casualitat. Almàssera de txakoli. M'han convidat a Lekeitio, a una horta. Encara que sembli mentida, m'han lligat des de la terra a Lekeitio, no des de la mar.

Antigament el txakoli s'elaborava en Lekeitio amb gran quantitat de milers de litres. Es fa molt pocs dies, però és un bonic txakoli. Jo he provat el que fa Itziar Goienetxea amb el nom de Pipes: preciós!

Vaig conèixer aquest txakoli en Usotegi. Usotegi és el nom d'una bella horta a l'entrada del poble. En perpendicular, envoltat de muralles de cadirat, es puja a l'horta escalonada per a acollir les taules, per una àmplia escala que part puja per la meitat d'un ampli accés al carrer inferior. A dalt, un gran colomar, protegit per les restes d'una tanca de xiprers (Cupressus sempervirens) que evocaven Calàbria o Peloponès. Un lloc espectacular, un sol esplèndid. Un tros de Mediterrani portat a l'Atlàntic.

Aquesta horta, més abandonada que abandonada, s'ha convertit en un hort popular. Una associació anomenada Lekitto-belarra (barrabasa o txomin-belarra, Oxalis acetosella) està formada per un grup de veïns que, amb l'excusa de l'horta, tracten de fer que el vincle amb la terra se cenyeix entre els de Lekeitio. Bolcar el nom de la maleïda herba. Enguany es compleixen dos anys des que es va iniciar la revolució de la deixadesa d'aquest hort popular, que s'ha tornat ordenat i ben vestit, obrint-se al públic l'horta i els horticultors. Han muntat una festa molt agradable: els joaldunak, els beneficis dels pagesos del poble...

Aquí estava el citat txakoli. En la taula del costat, pebre (Piper sp.) Entre les cebes vermelles (Allium cep) es trobava Edurne Agirre, de Perlien de Mendexa. Ens preguntem pel grau de dolor dels vitets i ens vam fer amics per sempre. Ens va repetir coses de quan tenia tretze anys, fa 69, quan les dones van començar a baixar del tracte al cap, sobre la criatura, com transportaven tot, com una cistella un càntir, sense perdre res de la gràcia que anava i venia de la cintura, encara que algun mariner estigués mirant... Criatura, portava anys esperant aquesta paraula.