Nicole Delepine és mèdic pediatre i oncòloga. El seu últim llibre és Cancer, un fleau qui rapporte (Càncer, la pesta que dona diners), un llibre de relats curts sobre la humanitat. Fins a la seva incorporació al reardit, Garches ha exercit com a director de la clínica oncològica en el sistema públic. La següent part acaba de publicar en el seu blog amb la següent nota: “Les paraules que vaig escriure en el llibre no han estat refutades per ningú; denuncien les manipulacions de campanyes com el “escàs color rosat” (Octobre rose), que es repeteixen una vegada i una altra sense vergonya, en temps de crisi i amb les finances públiques ofegades. Una lluita política ‘feminista’, però que va en detriment de les dones que es pretenen protegir. Però dos mil milions d'euros… aquests no es poden deixar perdre tan fàcilment”.
És una bona idea devorar les taxes de mort i reduir els danys amb un tractament més primerenc. Desafortunadament, els beneficis de les revisions mèdiques de cancines s'assemblen als miratges del desert: quan creu que s'està acostant, torna a aparèixer lluny. Els últims estudis demostren que els beneficis dels cribratges del càncer es deuen més als avanços de les teràpies, però dir això és un autèntic tabú i els arguments objectius d'un debat científic són contagiats per les dures campanyes de desinformació, pels criteris polítics (“és l'assoliment de la lluita de les dones”, “és l'última política de salut igualitària”…), però també pels financieristas, perquè són més els que la societat francesa els que els pagocre@s…
És inacceptable que una entitat independent no controli cada any aquestes campanyes de cribratge: resultats en la mortalitat dels càncers de mama, resultats en la mortalitat general, taxes de falsos diagnòstics, tractaments excessius, danys col·laterals… Les finances públiques estan supervisades pel Tribunal de Comptes. Per què no es fa el mateix amb els projectes de salut pública, que són tan cars des del punt de vista financer i tan cars per a la població? Hem de disposar dels millors mitjans, fent complir les mateixes normes de comptabilitat que la funció pública, i no finançant, sinó projectes que aportin beneficis reals als ciutadans.