argia.eus
INPRIMATU
Manxa a la zona euro
Mikel Zurbano 2014ko irailaren 24a

Les mesures anunciades a principis de setembre pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, anuncien una certa volta a les mesures ortodoxes adoptades fins ara per a gestionar la crisi de la UE. Aquest anunci reconeix l'estat de xoc de l'economia europea i, de pas, constata el fracàs de la política ortodoxa d'austeritat que ha estat vigent fins ara a la Unió Europea (UE) després de sis anys de greu crisi. De fet, amb l'objectiu de controlar el dèficit i el deute públic, les retallades han provocat un desglaç en l'economia i una major deterioració dels comptes públics. Quan els efectes de l'austeritat han arribat a la zona de la UE, a Alemanya, com una recessió, es tendeix a flexibilitzar la política econòmica estricta per a fer front al fantasma de la deflació. Les línies mestres del renovat escenari estan dibuixades per les paraules de Draghi. Aquestes paraules agiten la perseverança de la recuperació i són els antecedents d'un nou consens polític que ve a subratllar el dogma de l'austeritat a la UE.

A l'agost, davant els principals actors financers del món, Draghi va reconèixer que la política pressupostària adoptada per l'eurozona des de 2010 fins a l'actualitat ha demostrat una eficàcia inferior a la de la resta de països desenvolupats. També va reconèixer que el BCE i les polítiques monetàries no poden ser la solució a tots els problemes. En aquest context, Draghi va agregar que la política de consolidació fiscal hauria de suavitzar-se per a afavorir el creixement i establir polítiques pressupostàries més actives i coordinades que evitin l'estancament de l'economia europea. A continuació, el BCE ha adoptat mesures concretes, amb una baixada dels tipus d'interès fins a gairebé zero i un anunci d'expansió de la liquiditat mitjançant la compra de deute privat. El seu impacte ha estat immediat, la taxa de canvi de l'euro s'ha reduït, s'ha enfonsat l'interès del deute públic perifèric i s'ha reduït l'euríbor, per exemple. Per a donar suport a aquestes mesures, el nou President de la UE, Juncker, s'ha mostrat disposat a destinar 300.000 milions d'euros en els pròxims tres anys com a inversió pública, la qual cosa suposaria la fi de la contracció del pressupost fins ara.

Aquests nous indicis per al canvi de la política econòmica de la UE, que és modest, són conseqüència dels fracassos de dues estratègies polítiques. Per a començar, hi ha un fracàs de les polítiques d'austeritat després de quatre anys –ja l'he esmentat abans–, que no ha complert els objectius previstos i que ha suposat una deterioració de les condicions de vida de la població i un desastre tremend de la societat. En segon lloc, el fracàs de l'alternativa socialdemòcrata que suposaria una solució diferent de la crisi, segons Fernández Díaz. Zapatero ho va mostrar d'hora i la recent crisi del Govern francès i la seva resposta demostren la impotència del socialisme clàssic. Afeblides per la inèrcia de les autoritats fàctiques alemanyes, les bases del nou consens de les elits europees es troben ja en les principals línies i reformes estructurals de l'actual política d'austeritat, però també en polítiques monetàries expansives per a estimular el creixement a curt termini, flexibilitzar els objectius de consolidació fiscal, ajudes addicionals a la inversió privada i plans d'inversió pública a nivell europeu. El nou consens de la UE amb una estratègia econòmica més flexible en l'àmbit polític seria l'aliança entre els conservadors i els socialdemòcrates en marxa a Alemanya.