Els arbres que parlen. Sí, diuen que sí. Així ho expliquen Michael Page i Robert Ingpen en el seu llibre Encyclopedia of things things that never were (Enciclopèdia de les coses que mai han existit), publicat en 1987. Tenen molt temps per a observar, pensar i reflexionar, i hi ha arbres que responen a un amant que s'acosta a preguntar-li pels seus dubtes sobre la fidelitat del seu estimat.

El primer diccionari per al basc ho va fer l'escriptor italià Nicolao Landuchio en 1562. Allí va rebre les curioses paraules del dialecte alabès de l'època. Una d'elles és la “real”. El Real vol dir “arbre”. Es refereix al ficu real (figuera, Ficus carica), a la poma real (pomera, Malus x domestica), al castanea real (castany, Castanea sativa), etc. És blanc o terrissaire blanc (Populus alba) i pollancre o negre (Populus nigra), que en basc recull el “Errexal çuria” i el “Errexal valça”. Seria aquest el model o el patró dels arbres per als alabesos? Com diuen que per als biscains la paraula “roure” va ser la de nomenar a tots els arbres.

Quantes paraules hem de dir d'arbre! Rodete, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, fusta, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, arbre, fusta, arbre, arbre, arbre, fusta, arbre, arbre, arbre, fusta, fusta, fusta, fusta, arbre, arbre, arbre, fusta, fusta, arbre, fusta, arbre, fusta, arbre, fusta, arbre, fusta, arbre.

Arbreda, arbreda, arbust, zuazo, arbust, arbreda, zugarraga, zugarreta o arbreda, formarien en el seu moment grans masses d'arbres. Després la lluita dels noms per a arribar al “arbre” i “arbre” d'avui.

Una dita africana diu: en el bosc, mentre les branques dels arbres lluiten, les arrels s'abracen. Aparentment, s'ha trobat alguna vegada el darrere, el buit, el buit o el pal d'algun arbre tallat, sense cap mena d'hosteo que alimentar, amb vida durant anys, gràcies a la solidaritat dels arbres veïns. n