En música, el clàssic i el tradicional rares vegades fan el mateix camí. Si aquesta tendència s'aplica a un instrument, com la trikitixa, el violí o la guitarra, veurem les diferències entre l'un i l'altre en maneres de mostrar-lo, transmetre'l o socialitzar-lo.

La trikitixa, nouvinguda a les escoles de música, ja ofereix dues formes a qui vulgui obrir-se camí. El clàssic, que s'ofereix en l'ensenyament reglat, es basa en el solfeig, i qui vulgui aprendre a tocar l'instrument ha de començar per tocar-lo. El mode tradicional, el més estès en el món dels instruments diatònics, dona gran importància a cau d'orella i, sense necessitat de saber cap mena de solfeig, es proporcionen a l'alumnat les lliçons d'iniciació a l'instrument a través d'un sistema una mica sofisticat xifratge. Aquests centres s'han creat entorn dels trikitilaris que han creat l'escola, i són més personals a l'hora d'ensenyar.

No és l'època en què el professor i l'alumne s'enfronten i aprenen els uns als altres a seguir. Elgeta (1906-1964) va ser el primer trikitilari professional a ensenyar a tocar. Un dels primers a descobrir el que es necessitava i buscar un mètode escrit va ser Martin de Villabona. Així van començar a poc a poc els rodons –fins o gruixos en funció de la manera de fer la manxa–, els números –indicatius de la tecla a prémer–, els punts –que expliquen quin és el dit que ha de prémer la tecla–, els subíndexs i els índexs superiors –si la tecla a prémer és de l'esquerra o de la dreta–, i altres símbols per a completar les partitures.

El sistema de creació de partitures és xifrat, per tant, però manual, de paper i regla a treballar per un mateix. Els més atrevits han utilitzat programes d'imatge com Photoshop, Freehand, etc. en l'ordinador, però han estat a mà o per ordinador, donant hores i hores de treball a cada partitura.

Conscients de la necessitat d'adaptar-se als temps digitals, la botiga de música Tirikitrauki acaba de fer el pas de ser un editor lliure de partitures desenvolupat per Iametza Interactiu. Igual que el programa Word ens serveix per a escriure, aquesta eina serveix per a crear partitures d'eina diatònica de manera fàcil i còmoda. Una vegada completat, el creador pot recollir-lo per a si mateix o deixar-lo en la xarxa, disponible per als altres.

Per a programar-ho informàticament, Julen Irazoki va partir de zero: “Vaig buscar aquí i allà, però no vaig trobar res que s'ajustés a la figura de Tirikitrauki. D'altra banda, el mètode de tocar l'instrument no és el mateix, sinó que té variants locals. Ha estat un treball d'un any, però bell, que augmentarà el seu valor a mesura que es va utilitzant”.