L'objectiu del projecte és estendre l'ona que ha agafat a gran part de la societat a aquells que han fet el pas de submergir-se en el basc. Els euskaldunberris, a través del bertsolarismo, volen demostrar que poden trobar un lloc en la comunitat basca.

En el curs s'aborden els detalls de l'art de la improvisació oral; l'estructura i rituals de les sessions; les particularitats de cada exercici; les estratègies de comprensió; qui són els bertsolaris, etc. A més, es mostra la llarga tradició del Campionat i l'important lloc que ocupa entre la resta de les places.

Diversos bertsolaris han participat en l'extensa Euskal Herria oferint sessions didàctiques en euskaltegis i escoles d'idiomes. Són, en general, bertsolaris que tenen o han tingut alguna relació amb el moviment d'euskaldunización. L'objectiu és donar a conèixer que el bertsolarismo és una eina per a aprendre, treballar i millorar el basc.

Miranda de Ebro a Maule, 1.200 alumnes i 29 euskaltegis

El projecte de Bertsozale Elkartea ha ofert 42 sessions didàctiques. Als organitzadors els ha semblat important que les sessions de bertsolarismo se celebrin en zones no tan euskaldunes. Per això, enguany s'ha fet un esforç especial per a ampliar el perímetre.Els
impulsors del projecte creuen que tot aquell que vulgui aprendre basc ha de buscar un espai per al basc en la seva vida. Els que volen aprendre i viure en basc en zones castellanoparlants necessiten respirar i volen demostrar que el bertsolarismo pot oferir aquest espai euskaldun.

Reeixida experiència alabesa

A Àlaba, 400 escolars s'han acostat als vint cursos que s'han realitzat a Miranda de Ebro, Vitòria-Gasteiz, Murgia i Oyón. El bertsolari Rubén Sánchez Bakaikoa ha impartit diverses sessions didàctiques. Diu que a Àlaba ha tingut una llarga tradició el que els euskaldunberris i els que s'han alfabetitzat en basc en les ikastoles es dediquessin a les bertso eskolas. “Igual que a Guipúscoa els Pallassos són una excepció en Bizkaia i Jon Maia, al nostre país hi ha hagut una realitat”, ha advertit.

Fa 30 anys, la transmissió dels bertsos a Àlaba estava perduda, fins i tot en les zones vascófonas. El bertsolarismo ha ressorgit gràcies a les bertso eskolas que es van crear fa tres dècades. Les primeres escoles van ser de Vitòria i Llodio, i tots els participants eren euskaldunberris. Considera imprescindible advertir que el basc porta amb si la cultura basca: “No es pot erradicar la cultura del llenguatge”. L'alabès considera que el bertsolarismo, com a accepció cultural, pot ser un instrument per a l'euskaldunización de la societat basca. En les seves paraules, “ofereix una excel·lent oportunitat per a vincular el basc amb l'oci. L'après formalment pot ser una manera de posar en pràctica i donar la volta als continguts acadèmics. Trencant les normes obre la possibilitat de jugar amb la llengua, és a dir, de divertir-se amb el basc”. En les
sessions didàctiques es treballen diferents dinàmiques. Per exemple, Sánchez els planteja una situació en la seva activitat inicial: A les festes de Vitòria-Gasteiz els ha vingut una amiga de fora i mentre prenen un glop han començat la sessió de bertsolaris. Han d'explicar-li al seu amic què és el bertsolarismo.

Així, entre tots els companys i companyes de classe, recullen molta informació sobre els bertsos. S'adonen que amb això saben més del que pensen sobre el bertsolarismo.

Sánchez ha explicat que a la vista de les imatges de la final del BEC de Barakaldo tots els alumnes es queden sorpresos. “No creuen que els bertsos tinguin tant d'èxit, no saben que la sessió final del Campionat pugui omplir aquest espai. S'adonen que el bertsolarismo és una gran cosa en el petit món del basc a través de les imatges de Barakaldo”.

En la 4a o 5a sessió didàctica, l'alumnat posa a escriure versos i destaca que alguns tenen un nivell molt alt. “Si arribessin a dominar més idiomes estarien a l'una de molts bertsolaris. Si segueixen per aquest camí, qui sap si en el futur veurem a algú sobre l'escenari”, ha explicat el bertsolari.

20.000 alumnes en centres educatius

En tots els països d'Euskal Herria, en horari escolar, es treballa el bertsolarismo. En els últims mesos, no obstant això, i amb l'ajuda dels alumnes, s'està realitzant un seguiment del Campionat de Bertsolaris.

La lesakarra Estitxu Arozena Albizu fa classes en diversos centres de Lesaka, Bera i Doneztebe/Santesteban de Navarra. El bertsolari ha explicat que és important que els nens tinguin contacte amb el bertsolarismo des de petits, i que ho coneguin i ho coneguin. Si no hi ha afició pel bertsolarismo en la família o en l'entorn, és difícil que els nens s'acostin al món del bertsolarismo. “Amb la impartició d'aquests cursos m'adono que hi ha nens i nenes que no tenen ni tan sols un coneixement bàsic. Com bé saben els noms dels grans futbolistes, molts no saben qui és Maialen Lujanbio o Andoni Egaña”.

Utilitza tècniques variades per a despertar l'interès dels nens. Quant al campionat, per exemple, ha organitzat una porra especial perquè els nens puguin endevinar què bertsolaris arribaran a la final. En classe han treballat les sessions dels caps de setmana i han estat comentant com han anat les puntuacions. Arozena diu que faran porra per al podi de cara a la gran final. Gràcies a aquest exercici alguns nens i pares s'han animat a fer un seguiment del Campionat.

D'altra banda, li agrada treballar exercicis espontanis, i en mode de joc sovint responen un punt de sobte. De tant en tant veuen fragments de les actuacions i per a això selecciona versos que tractin temes adequats per al públic infantil. Fredi Paia i Iker Zubeldia han posat com a exemple el que van llançar en el programa d'Amasa-Villabona. Els autors dels temes posen als dos bertsolaris en el paper de nens sahrauís i representen el tema, la llengua i el món més pròxim per als nens en els seus treballs d'improvisació.

A més, ha afegit que “enguany la retransmissió de les semifinals en directe en televisió ha suposat que qualsevol, en algun moment, dediqués un petit espai al bertsolarismo. Es nota en els nens; com abans havien de buscar els continguts de bertsos, ara han entrat en els salons de casa”.