Els responsables polítics i econòmics estem acostumats a un llenguatge estrany, però les seves paraules sovint oculten greus conseqüències socials. I convé aclarir, perquè els ciutadans no són ximples. La setmana passada, el lehendakari Urkullu va dir en un escenari internacional: “XXI. L'estat de benestar del segle XX no serà el mateix que el del segle XX, perquè està canviant la capacitat del sector públic de l'Estat”. I va afegir: “XXI. A l'Estat del segle XXI se li ha reduït el monopoli de l'activitat pública i no serà garant de tots els serveis que el ciutadà demanda”.
Què és l'estat de benestar per a Urkullu? El que aporten les grans infraestructures? Perquè hi ha diners per al TAV, per als túnels de Sollube i Autzagane, per al port exterior de Pasaia, etc. No s'aconseguirà el benestar a través de la consolidació de les xarxes hospitalàries, la millora dels serveis sanitaris, la creació d'ocupació, el suport als aturats –en Hego Euskal Herria hi ha 223.832 persones desocupades–, el pagament de les Ajudes d'Emergència Social, l'increment de les prestacions als pensionistes i l'acolliment a persones dependents o immigrants?
Que ho aclareixi el Lehendakari i altres responsables polítics. Per què està canviant la capacitat de l'Estat i del sector públic? Per què tanta urgència en la construcció de grans infraestructures antisocials i antieconòmiques? Si no hi ha diners per a mantenir l'estat de benestar, per què no posar en marxa una reforma fiscal radical que elimini paradisos fiscals i frau i que carregui als poderosos? Aquí el que està canviant són els interessos dels qui ens governen. Estan al servei dels bancs, més que al servei dels ciutadans. Aquí estan els milers de milions de diners públics robats als ciutadans per a salvar als bancs.