Així resumeix el text que apareix en la plaça Euskal Pizkundea de Tolosa els objectius del moviment del mateix nom: “Prestigiar al basc. Establir les bases de l'ensenyament del basc. Dignificar la literatura oral. Posar en marxa la literatura escrita en la pista de nous camins i fer una mica de sentit comú. Dinamitzar el teatre. Crear i estimular la premsa. Renovar la dansa, en un viatge amb la dansa moderna. Promoure la música per corrents de l'època i investigar, aprofitar i donar a conèixer la música tradicional. Connectar les arts plàstiques amb l'avantguarda, posar en contacte les disciplines artístiques... Els homes i dones del Renaixement van protagonitzar en les primeres dècades del segle XX el moviment cultural viu més eficaç que va conèixer el basc”. El Renaixement
Basc és el nom del lloc que delimita el riu Oria, el Palau Aramburu, l'Església de Santa María i el Racó de Tolosa, delimitat pel Molino. També es pot veure la llista de membres del moviment. I nosaltres comencem i acabem en aquest racó una excursió circular de nou quilòmetres. Començarem el recorregut costa amunt, una vegada en la plaça Zerkausia i Triangulo. Es passa per sobre de les vies del tren i s'aixeca bruscament la costa, per als caserius del barri de Monteskue. Abans d'arribar a l'altura del caseriu Malaka, tindrem la manxa accelerada i Tolosa bastant a baix, dispersada a banda i banda del riu Oria. A mesura que anem guanyant altura, el paisatge s'anirà ampliant, i l'Uzturre que apareix a l'altre costat de la vall atraurà la nostra atenció si mirem cap enrere. Otsabio, Buruntza, Belkoain, Adarra, Jaizkibel i més cims llunyans també seran presents.
Arribarem ràpidament al punt en el qual se separen la sendera clàssica cap als cims més alts del massís d'Ernio i la senda que es dirigeix a Urkizu. Una bona oportunitat per a allargar l'excursió és pujar i baixar a Ernio, encara que ens convé tenir en compte que hi ha un gran salt pel quilòmetre: uns vint quilòmetres en lloc de nou. L'ascens a Ernio, d'altra banda, ens exigirà superar un desnivell major: Voregem l'alt d'Olamuño per la dreta, on hi ha una enorme antena, i arribem a l'impressionant paratge de Lizarbakarra, al peu d'Erniozabal. La primera opció és anar directament a Ernio, deixant enrere el serral de Basagainzulota; l'altra és seguir la senda que puja a Erniozabal i travessa la cresta, passant pels cims d'Ubeltz i Aizpel. Precioses opcions per a pujar a aquesta de les muntanyes més visitades i volgudes de Guipúscoa.
Pujar o no a Ernio, la marxa ens demana que tornem a posar-nos en el camí d'Urkizu. Tornarem a Olamuño i descendirem amb facilitat, seguint les marques de pintura blanca, passant al costat del caseriu Gorostizu Goikoa, que domina el casc d'Urkizu. Aquest caseriu compta amb un bell tancament en el pòrtic que delimita de manera magnífica el camí històric.
Una vegada arribats a Urkizu, només faltarà completar l'últim tram de l'excursió, per a això, girem a l'esquerra i seguim el camí que porta al caseriu Eguzkitza, i seguint la depressió per un preciós camí horitzontal com a talaia, descendirem lentament, amb la intenció de conèixer el racó que tant estimava Lizardi. El famós poeta recorria amb freqüència aquests paratges, com un monument erigit en la seva memòria. Recordant els poemes d'un dels membres més significatius del moviment Euskal Pizkundea, hem tornat al centre de Tolosa amb la sensació d'haver realitzat una excursió meravellosa, a través dels sinuosos camins que uneixen els caserius del barri de Sant Esteban. Arribats de nou a la plaça del Renaixement Basc, podrem gaudir d'una selecció de bertsos de Lizardi. L'últim vers de la sèrie resumeix amb mestratge el moviment Euskal Pizkundea: “Feu amb mi/ via de la pàtria/ ajuntem-nos la flor de nun-nai/ asaben/ i engorded des d'avui/ la nostra cuina/ qui soc jo? Encertar?/ Renaixement Basc!”.