argia.eus
INPRIMATU
Economia de la Xina
En 2020 al capdavant de l'escamot, però a punt d'agafar les escombres en la carrera del benestar
  • L'economia xinesa, que acaba de superar la grandària de la japonesa, podria fins i tot superar a la dels Estats Units a la fi de la dècada vinent. L'economia basca, malgrat estar molt lluny d'aquests paràmetres, ha començat a entrar en les principals zones de la Xina i vol aprofitar un país de 1.400 milions d'habitants amb un enorme potencial d'importació i exportació.
Daniel Udalaitz 2011ko martxoaren 08a
Langilea Txinako faktoria batean aparatu elektronikoak egiten.
Langilea Txinako faktoria batean aparatu elektronikoak egiten.Reuters

L'economia xinesa ja va superar per primera vegada a la del Japó en el primer semestre de 2010. I, segons tots els indicis, aquesta economia asiàtica superarà a la dels Estats Units a la fi de la dècada vinent. El Banc Mundial ha previst el mateix i ha donat una data concreta per a això: Any 2020 Aquest país, amb gran capacitat exportadora i importadora, va atreure fa anys l'atenció d'empreses basques com el Grup Cooperatiu Mondragón, que ja ha implantat diverses plantes industrials. Posteriorment, altres empreses basques van prendre el camí de Mondragón i ja estan negociant en la zona. El mes de setembre passat, una delegació de les Cambres de Comerç del País Basc va viatjar a la Xina per a explorar oportunitats de negoci i arribar a acords amb empreses xineses.

els Estats Units, la Xina i el Japó: les tres potències del món

L'economia xinesa ha experimentat un creixement sostingut des que Donin Xiaoping va iniciar les reformes en 1978. I aquest creixement ha estat molt superior a la mitjana de l'economia mundial. Algunes dades que fan preveure una creixent preponderància són el lideratge en les exportacions, el creixent pes relatiu de les produccions de valor afegit, lluny de les manufactures simples que són intensives gràcies a la mà d'obra barata; la importància de les reserves internacionals; el potencial de flux d'inversions estrangeres directes; el creixent control en la producció de matèries primeres; la capitalització obtinguda per diverses empreses xineses, etc.de
aquest mode, l'economia xinesa ha superat en grandària a la del Japó en 2010.El PIB nominal del Japó es va situar en 1,2 bilions de dòlars en el segon trimestre de l'any, mentre que el de la Xina es va situar en 1,337 bilions. No obstant això, en el primer semestre de l'any, el PIB del Japó va ser superior al de la Xina, amb 5,05 bilions del Japó i 4,9 de la Xina, respectivament. L'avanç de l'economia xinesa és imparable i la recuperació de l'economia japonesa continua sent molt fràgil, sota l'amenaça de la deflació, el deute públic i la feble demanda interna.
En la taula adjunta es recull la classificació mundial del PIB. Només els Estats Units se situa per sobre de la Xina, amb un PIB que supera els 14,6 bilions de dòlars. El PIB de la Xina s'allunya any rere any dels PIB del Japó, Alemanya, França i el Regne Unit. Més encara del PIB espanyol (1,37 bilions de dòlars, 12è en el rànquing mundial).

la Xina segueix en desenvolupament

Malgrat les xifres de l'economia xinesa, el país, que compta amb 1.400 milions d'habitants, segueix en vies de desenvolupament. I aquesta tesi no és la dels inspectors estrangers que observen l'economia i la realitat de la Xina, sinó la dels seus líders. Així ho va anunciar el mes de juliol passat el portaveu del Ministeri de Comerç xinès, Jao Jian: “Cal fer un major esforç per a millorar la qualitat econòmica i el nivell de vida de la ciutadania. A més del PIB total, hauríem de preocupar-nos pel PIB per càpita”.

Algunes dades rellevants

A pesar que a la Xina hi ha més cotxes de luxe que en molts països de la Unió Europea i més d'un miler, la renda anual per habitant dels xinesos (3.600 dòlars) és molt de menor que la del Japó (37.800 dòlars) o la d'EE. Pequín ha enviat a l'espai dues missions tripulades, però 150 milions de persones encara viuen per sota del llindar de pobresa, segons el barem de l'ONU, que inclou a Rússia. Per tant, en la classificació mundial del PIB per habitant de 2009, la Xina se situava en el lloc 103, entre Angola i El Salvador, segons dades del Banc Mundial. el Japó, en canvi, era el 22.

Bilbo, Txinarentzako sarrera portu?

Bilbo Europan eta Hego Amerikan sartzeko portu gisa balia dezake Txinak. Hauxe da Europako Batzordeko Kanpo ministro ohi eta NATOko idazkari nagusi ohi Javier Solanaren tesietako bat, El País egunkarian argitaratutako España como puerto de entrada para China (Espainia Txinarentzako sarrera portu) izenburuko artikuluan azaldu zuenez. Solanak Build Your Dreams (BYD) enpresa erraldoi txinatarrak Berge euskal taldearekin sinatutako operazioa nabarmendu zuen; BYD etorkizuneko ibilgailu elektrikoentzako ezinbestekoak diren bateria elektrikoen munduko liderra da eta Berge horien banatzaile izateko akordioa lotu dute. Testuinguru horretan, galdera hau botatzen du Solanak: “Zergatik ez dute BYDren Europako eta Hego Amerikako egoitza Espainian jarriko? Gune operatiboak Madril eta Bilbo izan litezke”.

Orain arte, Txina eta Euskal Herriaren arteko harreman ekonomikoak nagusiki EAErekin izan dira. Egungo harremana oso desorekatua da, hobetzeko asmoa izan arren EAEk 712,2 milioi euro inportatzen eta 259,0 milioi euro esportatzen ditu. Proportzionalki, Dragoi Handiaren eta Espainiako Estatuaren arteko harremana ez da hobea. Txinak urtean 15.000 milioi euro saltzen dizkio Espainiako Estatuari eta erosi, berriz, 2.000 milioi baino ez, 2009ko datu ofizialen arabera.

SPRI taldearen azken datu ofizialek diotenez, 2008an 107 euskal ezarpen zeuden Txinan, benetan 92 enpresarenak izan arren, horietako batzuk egoitza bat baino gehiago baitzuten. Gehienak, %49, ekoizpen plantak ziren, %36 merkaturatze guneak eta gainerako %16 zerbitzu guneak.