En els temps en els quals el bosc era la base de tota l'economia, la principal manera d'explotar-lo era la chara que s'havia creat en triturar i reposar els arbres. La tolla provocava disturbis: els animals no podien menjar allí, ja que menjarien les plantes que estaven en procés de renovació. Quina ximpleria!
Es va jutjar per l'escàndol entre els llenyataires i els fers. Jutjant, temperant, tallant. El decapito va deixar de molestar. S'encolaven, es rebentaven els arbres. L'arbre s'encolava, s'encostraba, es tallava als tres metres. Allí es renovarà a dalt, donarà una bona quantitat de branques. Cada diversos anys, quan les branques s'han fet de la grandària que necessitem, s'han tornat a delimitar. Nosaltres hem aconseguit fusta i l'arbre es renovarà en aquesta altura. Lluny dels lligams de la més suau de les egües. L'animal serà atrapat i consumit per l'altaveu i el tronc de l'arbre, però això és bo, la poda que reforçarà les noves branques superiors. Així sorgeixen els arbres curts, modorros o mugarros. Un paisatge cultural que s'aproxima a la silvicultura perfecta, destinat a satisfer les necessitats de l'economia de la cultura local: pastures de bestiar, fustes de carboners i fustes de fusters.

Les fites no solen ser sols en el bosc. En la part interior de les fites del gat, en les tanques, en els límits dels departaments, en la riba de la carretera... Trobaràs arbres delimitats pertot arreu. A la majoria d'ells se'ls ha llevat un altre rendiment: tallar les branques mentre estaven vestits de fulles i recollir en assecar les fulles: folrar per a l'hivern per als animals. Avui dia podràs veure la majoria dels mugarros en les places i carrers de les ciutats. L'ombra és el seu millor cabal.

Té un gran problema, però l'arbre s'esgota i es perden les reserves del tronc per tallar-lo any rere any pel mateix lloc. Com a conseqüència, els mugarros tenen un tronc buit. Una vegada que deixen de tallar han de mantenir branques cada vegada més grans i és habitual que es trenquin i caiguin les branques. Amb cura, sota les fites...