El 30 de setembre apareixia marcat en vermell en les agendes i calendaris dels traductors, ja que és el dia de Sant Jerònim, el dia del patró dels traductors. Sant Jerònim va traduir al llatí una bíblia que fins llavors només es llegia en grec i en hebreu. És, per tant, la traducció oficial de la Bíblia coneguda com Vulgata (edició per al poble). Va treballar durant 23 anys, entre 382 i 405. També és

de Sant Jerònim l'expressió “Senar verbum e verb, set sensum exprimere de sensu” –no literalment, sinó substituint significats- que utilitzen els traductors amb freqüència. Com en el cas de Sant Jerònim, els traductors bascos han dedicat moltes hores a la traducció, quan els ha tocat traduir al basc alguns dels exemplars de la col·lecció Literatura Universal. La col·lecció Literatura Universal compleix enguany el seu 20 aniversari i en la taula rodona organitzada per EIZIE (Associació de Traductors, Correctors i Intèrprets de Llengua Basca) es reparteix, entre altres, el Catàleg General de la col·lecció. La viceconsejera de Política Lingüística del Govern Basc, Lourdes Auzmendi, ha indicat en la introducció del catàleg que: “La florida de tota literatura, per descomptat, no va venir de manera espontània, sinó mirant i aprenent dels altres, obrint els límits d'una llengua culta i pasturatge, basada en una llengua suposadament millor i rica, per a convertir-la en una llengua nòrdica. Perquè

apareguin els grans escriptors i obres literàries davant l'esplendor de tota literatura, són imprescindibles traductors i traduccions en el revers, ja que la traducció no és una crossa precària en la revitalització d'una llengua, sinó una matrona i inude. La traducció és la que ens porta les produccions més valuoses de tots els idiomes, i la portadora, la que porta també la notícia de la nostra millor literatura a la plaça de tots els altres idiomes”.

Intentant difondre la col·lecció

Els
experts Iratxe Retolaza, Xabier Olarra i Lorda Otaegi es van ocupar de la col·lecció. En la

taula rodona, Retolaza ha dit que en el camp de la traducció s'ha fet el major esforç per a enriquir el llenguatge literari, però malgrat la seva qualitat i de la seva indubtable influència, sembla que els exemplars de la col·lecció Literatura Universal no han influït en la nova generació de creadors literaris bascos, igual que les obres traduïdes a altres llengües han influït en els escriptors bascos. A més, va destacar la seva reflexió en grup per a la col·lecció Literatura Universal, que no ha vist res semblant, per exemple, en la comunitat del sistema literari basc.

Olarra va parlar com a traductor, reconeixent que el traductor de la Literatura Universal posa també un tros de cor, lloant que el traductor de la Literatura Universal no fa de mercenari. El buit de la

Literatura Universal es troba en la socialització, i cal analitzar què passa per a no arribar al lector. On s'aprèn a llegir Literatura Universal? La professora Lourdes Otaegi va reflexionar sobre això com a professora d'ensenyaments mitjans. El fet que els alumnes mostrin emocions més profundes a l'hora de llegir exemplars de la Literatura Universal és que els mediadors han de fer un esforç per a conèixer les obres de la Literatura Universal i poder fer les opcions adequades. Així mateix, Otaegi va recordar un bonic episodi de la història de la traducció literària basca quan Orixe es va fer passar pel cisumidor de Tormes, com el propi traductor i els seus ex crítics justificaven el succés per haver-li donat part inventada. Segons Orixe, a més de fer una predicció lingüística del text, va fer una “filtració moral” per la integritat del lector i responia a la mentalitat de l'època, segons els crítics. També

van prendre la paraula els assistents a la taula rodona. Eren traductors, escriptors, estudiants de traducció… i al final, Gotzon Egia va recollir les visions de tots: De cara al futur de la col·lecció Literatura Universal, caldrà revisar els criteris de selecció dels temes traduïts perquè no siguin temes de traducció, especialment les obres dels homes blancs segons els cànons occidentals. L'argument de la falta de lectors no està en la traducció o en la literatura, els problemes psicopsicológicos afecten el lector literari basc. Els mediadors hauran de realitzar intents per a canviar els costums, ja que l'escola ha estat considerada com una de les més importants. La Literatura Universal haurà de fer un intent d'adaptar-se als nous modes i estar a la disposició de tots els lectors, com pot ser la descàrrega gratuïta de la Xarxa. En el nostre cas, a més, no hi ha mètode per a analitzar totes les qüestions esmentades en el Dia del Traductor, ja que no es fan crítiques acadèmiques a la traducció. Més

preguntes que respostes en el Dia del Traductor. Però això és molt sa.