Fa dos anys es va posar en marxa un altre projecte educatiu en el Liceu. Durant tres mesos, la classe magistral s'imparteix en la drassana Albaola. En ella treballen tasques relacionades amb la vida marina, com la construcció de cordons o nusos per al rem. D'aquesta manera, a més d'introduir les assignatures necessàries per a aprovar el curs, l'objectiu és conèixer el món de la història i la pesca de Pasaia.

Albaola i Lizeoa han treballat junts durant molts anys, segons ens ha confirmat Ane Mirin Miralles, membre de la drassana i professora de la ikastola. Després d'anys d'impuls, van aconseguir tirar endavant la iniciativa i fa dos anys es va celebrar la primera prova, que compta amb la col·laboració de Guipúscoa Donostia Kutxa. Es van mostrar satisfets amb el resultat i van decidir repetir-lo.
En l'últim curs han participat 23 joves d'Educació Secundària Obligatòria, d'entre 12 i 16 anys. Tots ells són alumnes de diversificació curricular. És a dir, alumnes amb problemes per a mantenir l'atenció a l'escola i superar les assignatures. En la majoria dels casos, Miralles considera que la base dels problemes és la falta de motivació. I és precisament amb l'objectiu d'augmentar la motivació. Ho han aconseguit en alguns casos, si hi ha alumnes que han donat un canvi radical, i això alegra molt al professor: “Ens sembla que és un projecte interessant per a motivar, veure que a través del treball es poden aconseguir moltes coses”. És més, considera que, en lloc de ser només per a persones amb problemes d'aprenentatge, la iniciativa beneficia a tots els alumnes i hauria de comptar amb la participació de tots.

Com a pescadors d'antany

En la drassana s'intenta transmetre assignatures a través del treball, així com els valors necessaris en la vida. El curs passat, per exemple, han après el que significa ser mariner. Com els antics pescadors, han après a remar, a obeir al patró, a fer maniobres, a utilitzar la vela... També l'actitud del mariner en el vaixell. S'ha pogut interioritzar la importància de la col·laboració, ja que sense el consens de tots, l'embarcació no seguirà endavant. En definitiva, el projecte ha permès que l'alumnat s'apropiï d'una sèrie de valors positius.

A més, segons ens explica Miralles, intenten adaptar el projecte a les necessitats de cada alumne. A l'estudiant amb problemes de puntualitat, per exemple, li van posar la condició que arribés a la seva hora durant tota la setmana. En cas contrari se li retiraria el permís per a anar a la drassana. “Volem transmetre'ls que han de demostrar el seu compromís, que no n'hi ha prou amb aparèixer en el taller”. El membre d'Albaola creu que s'ha complert bé el compromís de començar i acabar el

treball i ha recordat el curs acadèmic 2008-2009. Llavors els estudiants van fabricar una canoa de cuir. Al no arribar a temps el material necessari, van haver de treballar al juny per a acabar la canoa, fora de les hores lectives. Recorda amb il·lusió: “Els alumnes van venir a l'estiu per a poder acabar el projecte”. Pel que sembla, l'ambient a la platja no havia allunyat als joves i van complir fidelment amb el seu treball. “A pesar que a les sis de la tarda el temps era esplèndid, alguns treballaven en la drassana”. Al final, la canoa es va botar al juliol, i als professors i col·laboradors no se'ls ha oblidat la bona disposició dels alumnes.En general

, als alumnes els agrada més el treball en la drassana que els exercicis de classe. Enguany, a més, han rebut una compensació pel treball realitzat. Quatre dels alumnes que han participat en el projecte han pogut viatjar al Canadà. S'ha celebrat una trobada entre centres educatius que han treballat iniciatives similars, en el Midland canadenc, al qual han acudit Garazi Cubillo, Markel Lezertua, Aitor Zaramalilea i Aitor Edroso. “Ha estat una gran oportunitat i a més aquí ho hem passat millor que a l'escola”, diuen. El professor està convençut que aquest tipus de viatges són atractius per als joves, però també sap que no ha estat l'única raó perquè els alumnes acabin els seus treballs. El projecte en si és motivador. Diu que el premi el mereixien tots els alumnes i que l'elecció va ser difícil. Però els alumnes de primer i segon de l'ESO, per exemple, no podien assistir a les trobades per edat. Entre els altres, l'elecció va ser proporcional al treball realitzat durant el trimestre i a l'actitud mostrada. Per descomptat, la notícia va ser rebuda amb molta il·lusió pels triats.

Ja s'ha comentat que el projecte es duu a terme en l'últim trimestre del curs. És llavors quan descendeixen la costa que va des del Liceu Pasaia-Lezo fins a la drassana Albaola, però en realitat ofereixen tot l'any al projecte. Segons ens explica Miralles, el programa consta de dues parts, una teòrica i una altra pràctica. A la tardor i hivern es treballa el teòric, i a la primavera arriba el moment d'anar a la drassana per a posar en pràctica l'après. “A través de treballs pràctics, motivem als alumnes i alumnes mentre impartim la resta d'assignatures, bé sigui societat, idioma...”.

Midland, un punt de trobada per a molts estudiants

Aquest tipus de projectes també es poden trobar en altres països, en alguns d'ells des de fa temps. Com ja s'ha esmentat, es realitza una trobada per a reunir els estudiants internacionals que participen en el projecte. Pasaia-Lezo Lizeoko s'han reunit per primera vegada aquest estiu a la ciutat de Midland. Han estat una setmana després de dues setmanes en l'estat estatunidenc de Maine.Els quatre alumnes d'Euskal

Herria han participat en la tripulació internacional –es dona l'oportunitat als acabats d'iniciar– juntament amb joves de tretze països. La majoria eren europeus, però també hi havia gent que s'havia acostat des d'Indonèsia o des dels Estats Units. En concret, els bascos van viatjar en el mateix vaixell amb amics de Rússia i Bretanya, i van mantenir una gran relació durant els dies que van passar junts. A més, el treballat en Albaola els va servir per a l'experiència fora de la drassana.