Al Real Unió d'Irun li va tocar jugar davant el Reial Madrid d'allí. El que preguntava la confrontació era jugar en igualtat. Les diferències són evidents, la realitat financera de cada associació, la pertinença, la clientela, el nivell de competició dels equips, un dels més prestigiosos en l'àmbit internacional, un altre en el no nacional, que porta temps sense poder accedir al segon nivell de l'Estat. En el primer partit, els locals d'Irun han guanyat a casa, per a sorpresa dels uns i els altres. Conec a diversos membres de la Penya del Reial Madrid d'allí. Havien sofert bromes i bromes i tenien els ganivets esmolats per a la segona partida. El Bernabéu no és el Gal. Els del Real Unió es perdran allí. Ho vaig sentir de la meva oïda. Però el verd del camp, és alguna cosa semblança en grandària. Empat a zero i el partit es decidirà en l'Alabès. Només una pilota. Portes alternes. Per al Real Unió, una opció històrica que es podria materialitzar en un centenar de minuts, insensible per als grans. D'aquí es podrien equilibrar i equilibrar els recursos. El petit ha sabut utilitzar les seves. A Handia se li ha passat el temps just després d'adonar-se. Els polítics professionals tindrien alguna cosa a aprendre. Que es posin a la feina.