Blancs? Sí, és blanca pertot arreu, però també de color, blau, vermell, violeta, negre... l'arc de Sant Martí de la part de la figuera, Ficus carica. No en va és el primer arbre transformat en fruiter. Això també ve d'Àsia, origen de la nostra agricultura. El continent passarà per l'extrem occidental de la regió de Caria, a Turquia, i per aquí la “carica”. Quan els

fruits de l'arc de Sant Martí estiguin en la seva plenitud, mira-li també a l'arbre. És capaç de viure en el pitjor dels llocs. Tallant, errant, maldestre i de mal temps, fulles aspres, làtex o suor lletosa... l'únic dolç, fi i suau: la pell. El ramader no permetrà que el bestiar o el bestiar s'acosti a la picota, ja que la suor lletosa és dolent. En aquestes fulles de fusell, sense por de que s'acostin les berdejas, l'amplària, que s'amuntega, creix sense cap necessitat de ser alta. Sense pujar, no necessita fusta massissa i musculosa per a créixer sobre la terra. La fusta rugosa s'ha emportat per davant a més d'una: no podent resistir la temptació de grimpar fins a la figuera, la banya s'ha escapat! I es penedia amb el seu coll! En créixer la banya, no podent sostenir-se per més temps, es tiba en el sòl, arrelant-se en el que toca a la terra, es pega i dona una filla. També en els pujols les figueres es multipliquen per la banya. Sense necessitat de comprar, quan trobis un arbre que et doni les figues que t'agraden, al final de l'hivern lleva un metre de branca, en una rasa de la mateixa longitud es fica només l'extrem i la nova planta arriba amb la primavera; la clònica, la mateixa que la mare, que ha nascut sense sexe, sense necessitat de pare. El sexe és el fruit de les llavors, la manera de produir-les; els grecs deien la figa “sykon”. Heus aquí l'origen de la paraula figa, ficus. Jo, sempre, preferia psicòlegs a hereus de corbs, experts en figues...