Avares
I si arribés el col·lapse?
La polisistema és una teoria que pot ajudar a alliberar un dels majors nusos que pot venir de cara al futur del bertsolarismo (Even Zohar, 1978). En poques paraules, la Teoria dels Polisistemes concep els fenòmens culturals com a sistemes en els quals interactuen factors com el productor, el consumidor i l'organització, el mercat, el repertori i el producte que es troben entre ells (per exemple, per a valorar un vers, mira a tot el sistema, no sols a la mètrica). Una altra de les bases de la teoria és que en qualsevol sistema cultural sempre hi ha capes diferents, com en la societat. La capa central o medul·lar és canonitzada, amb legitimitat, mantinguda per les institucions... i les capes de la perifèria estan en constant competència amb la medul·lar.
Aquest és el fil que s'ha embullat: el discurs polític directe del bertsolarismo no ha volgut abordar aquesta tensió entre les capes, pensant que anava a ser en detriment del bertsolarismo. Per tant, tots els programes, bertsolaris, és a dir, tots els sistemes s'han vist com una mateixa capa: tots com una capa de medul·la, com un sistema de bertsolarismo complet. Això ha portat conseqüències com la dificultat d'entendre la lògica d'aquests fenòmens perifèrics (GR, Hamaika bertute, Gaztetxeko txapelketa...), el desenvolupament d'una estratègia gairebé exclusiva per a l'espai per part de les principals institucions (Bertsozale Elkartea), la falta de legitimitat de les iniciatives perifèriques (com “en benefici d'alguns”, i iniciatives medul·lars “en benefici
del bertsolarismo”). Amb el temps i la disponibilitat de recursos, el moviment perifèric està cada vegada més organitzat. El repte és que perquè els bertsolaris i aficionats de totes les capes segueixin cohesionats en el futur, és necessari incorporar aquesta visió dels polisistemes perquè totes les capes se sentin reconegudes i en el futur el treball es faci mirant a totes les capes. En cas contrari, si els moviments perifèrics s'estructuren fora dels mercats i institucions actualment en vigor, què ocorreria si alguna vegada aquestes capes arribessin a ser el centre?
Llegeix en el blog Garialea la Teoria dels Polisistemes en el bertsolarismo.
Aquest és el fil que s'ha embullat: el discurs polític directe del bertsolarismo no ha volgut abordar aquesta tensió entre les capes, pensant que anava a ser en detriment del bertsolarismo. Per tant, tots els programes, bertsolaris, és a dir, tots els sistemes s'han vist com una mateixa capa: tots com una capa de medul·la, com un sistema de bertsolarismo complet. Això ha portat conseqüències com la dificultat d'entendre la lògica d'aquests fenòmens perifèrics (GR, Hamaika bertute, Gaztetxeko txapelketa...), el desenvolupament d'una estratègia gairebé exclusiva per a l'espai per part de les principals institucions (Bertsozale Elkartea), la falta de legitimitat de les iniciatives perifèriques (com “en benefici d'alguns”, i iniciatives medul·lars “en benefici
del bertsolarismo”). Amb el temps i la disponibilitat de recursos, el moviment perifèric està cada vegada més organitzat. El repte és que perquè els bertsolaris i aficionats de totes les capes segueixin cohesionats en el futur, és necessari incorporar aquesta visió dels polisistemes perquè totes les capes se sentin reconegudes i en el futur el treball es faci mirant a totes les capes. En cas contrari, si els moviments perifèrics s'estructuren fora dels mercats i institucions actualment en vigor, què ocorreria si alguna vegada aquestes capes arribessin a ser el centre?
Llegeix en el blog Garialea la Teoria dels Polisistemes en el bertsolarismo.