Segons els experts, vivim en una “societat postheroica”. Quin lloc tenen els nacionalismes sense estat? Quin lloc tenen els que van perdre el tren de la història, la modernitat, com el nacionalisme basc?

Et respondré des de lluny. És a dir, si fem una anàlisi objectiva a Euskal Herria –res a dir en el món abertzale– la gent veu clarament –més en els últims 10 anys– que la lluita armada d'ETA està justificada. Objectivament la gent no posa en dubte que darrere del que diu ETA estan les veritats més potents. Aquesta és la realitat política que vivim. Ara tota aquesta gent no està disposada a assumir les conseqüències que aquesta realitat porta. És a dir, en fer una lectura de la realitat aquí es posen pal·liatius a la situació.

Això és una anàlisi de covardes. I la qüestió és que aquesta misèria engendra moltes altres. Aquestes anàlisis són sovint interessants perquè estan molt ben escrits. Però les anàlisis dels covards no tenen per què canviar tant la nostra perspectiva de realitat. Dic la lectura dels covards pels dos costats, les seves decisions personals els porten a fer una lectura de la realitat, i pot ser el mateix que la justificació d'ETA o la no justificació, és a dir, ells veuen que ETA té raó política i que si haguessin de ser coherents haurien d'assumir-la obligatòriament.

Per descomptat, això significa que ells mateixos plantegin que ha passat el temps, perquè ha passat el seu temps d'experiència. Uns altres, en canvi, plantegen que si aquests temps anessin eterns. És a dir, això no canviarà mai, serà per sempre, perquè aquí amb aquests espanyols no es pot canviar res. Al cap i a la fi, són reflexions fetes des de les seves pròpies misèries personals. Enriqueixen aquesta miserable anàlisi política tertulià del nostre dia a dia amb la seva aportació literària però poc valen per a l'anàlisi. En

aquest sentit, no crec que visquem en una societat prostri heroica. Com pot succeir que un jove de vint anys amb vida organitzada, de bona família, amb un xaval, amb una situació còmoda, que va a la universitat, al marge d'això, entre en ETA, sabent les conseqüències que això comporta. Per descomptat, això porta a alguns a pensar que aquest jove és llunàtic. És lumaticoa la persona que vivim en una “societat postheroica”? No dic que sigui un heroi. Però no tenen per què utilitzar aquests termes. La conducta de cadascun justifica la posició de la festa? És a dir, perquè suposadament viuen en una època postheroica, no creuen que aquesta gent sigui capaç d'assumir l'equilibri de les seves afirmacions, pensaments i funcions. Jo per això dic que en aquesta societat es pot realitzar una anàlisi excel·lent, que pot influir literalment molt, però en termes analítics no respon a la situació que viu la societat.

No dic que vivim en una revolució. De fet, alguns fins i tot diuen en un sentit covard que aquí tothom viu condicionat pel conflicte. No és cert. Aquí la gent vol solucionar el conflicte. Aquesta és la seva prioritat. Si a la gent li preguntes sincerament quina és la seva prioritat política, la gent diu que vol solucionar el conflicte. Per descomptat, si els polítics no volen arreglar-ho, la gent farà la seva vida, comprarà la seva casa i el seu cotxe i viurà en aquesta dinàmica.

Vivim en una paradoxa.

Cada vegada hi ha més elements polítics
que justifiquen objectivament a ETA, la qual cosa no garanteix per si mateix que vagi a tenir un gran suport d'ETA, ni que ETA pugui perpetuar-se en qualsevol escenari. Però la situació en la qual vivim cada vegada dona més raons al que ETA ha defensat. M'ha preguntat per la situació del nacionalisme basc, doncs, la situació social és un problema per al nacionalisme basc. El problema és que el posa molt atapeït davant la realitat i perquè les solucions que té la situació sociopolítica són molt més agressives en l'un o l'altre sentit. En aquesta situació s'està evidenciant el dèficit democràtic i s'està gestant una espècie de dictadura. Allí, la divisió de poders està arribant a la fi i ha començat a donar per acabada la ruptura de l'Estat de Dret. Aquestes són les preguntes que ha de respondre el PNB.

ETA no està al marge de la política del dia a dia, al marge d'una experiència com l'evolució de l'esquerra abertzale? Un experiment sociològic que posa a l'Estat i a la societat espanyola i basca en el centre. Que busca les contradiccions, en dues paraules.

Sí. I en aquest experiment nosaltres som rates, i com diu el refrany “millor experiments amb gasosa” i aquí estem les persones. Però és un experiment d'ETA? No. Jo diria que és precisament l'experiment espanyol. Com diu el Manifest nacionalista de Moulines, Espanya no és capaç de crear una política diferent. Descobreix com va homologar el franquisme. Veure com avui dia es poden asseure amb Fraga al voltant d'una taula, somriure, dir que simpàtic és aquest vell, i alhora tenir empresonats als quals van ser parlamentaris en el Parlament de Vitòria. I això no els genera contradiccions públiques a aquestes persones. Això és escandalós, impressionant en aquesta situació. No crec que Ibarretxe sigui colpejat perquè no pot defensar a aquests parlamentaris que han estat amb ell, però ell ha triat no defensar-ho, és la seva responsabilitat, és el covard.

L'Estat no és un heroi en la globalització: els poders econòmics i els poderosos mitjans de comunicació, fins i tot els poders judicials dels Estats, dominen la destinació del món. En una paraula, els polítics estan “perduts”. D'acord?

Els polítics tenen avui poder. Els poders són paral·lels. Els polítics no viuen en aquesta societat. Generen necessitats que no resolen els problemes, tenen massa poders per a moltes coses, però per a tirar endavant aquestes capacitats insuficients. En el cas de l'Estat espanyol, si es plantegen els experiments, és millor que es reposi la situació. Hem arribat a un punt de fatiga en el qual el que ens afecta condiciona massa la situació política. Crec que seria millor començar a nivell teòric si reprenguéssim la conversa. També en l'àmbit polític, asseure'ns al voltant d'una taula i veure què hem fet bé i quin mal hem plantejat i on podem anar. En

aquest sentit, existeix la possibilitat d'arribar a un acord polític, si hi ha possibilitats a mitjà termini. Una vegada posat en això, no seria impossible aconseguir una solució real. Dic el real, perquè es barregen els polítics. Una: quan alguns diuen que la prioritat no és resoldre el conflicte, quan la ciutadania diu que la prioritat és resoldre el conflicte. I dos: quan afirmen que la resolució del conflicte és una prioritat per sempre i en qualsevol condició. No és així. Si a la gent no se li respon, farà la seva vida i aquest poble serà més pobre. La política es farà menys, serà una societat lenta, i aquests elements socials que en definitiva ens diferencien dels espanyols i els francesos, és a dir, que hi hagi una altra classe de societat, aquesta societat activa i crítica que apareix en els paràmetres socials, aquesta societat que mira a la realitat amb una altra mirada, anirà decreixent. Aquesta serà la nostra tragèdia política.

Aquest cansament que ens causen els polítics, no pot haver-hi. Si ens acostumen a sentir que això no té solució, les nostres característiques nacionals aniran decreixent i tindrem molts més problemes per a justificar des del punt de vista del nacionalisme que aquesta societat i la dels espanyols són diferents. Avui dia, la diferència d'aquestes dues societats és la seva inclinació a la política. No la inclinació crítica a una política concreta, sinó a la política. I això val el mateix per a l'adhesió crítica del PSOE, del PNB o de l'esquerra abertzale. Aquí la societat ha exigit als polítics que es comprometin políticament. I si la societat dona l'esquena a la política, perdrem aquests elements importants: la nostra visió euskaldun de mirar el món. No necessàriament abertzale, no d'esquerres, però sí d'aquests elements. Els 50 anys d'activitat d'ETA es caracteritzen en gran manera per les mateixes característiques. És l'únic partit en el món, el principal partit demòcrata cristià [PNB] que defensa els drets de gais i lesbianes, que justifica l'avortament, els drets de les dones. I és la societat la que ho ha portat allí. I aquesta societat és, en gran manera, la conseqüència del moviment que ha creat ETA, li agradi o no.