“Hem passat tota la vida escrivint i ja estem avorrits. L'ordinador ens agrada molt més”. Ens ho ha dit Ignacio, alumne de la Ikastola Popular d'Orio. Té nou anys i està participant en el projecte Ikasys juntament amb altres nens i nenes de la seva ikastola. Està en la classe de Medi Ambient i té un petit portàtil sobre la taula. També els altres nens i nenes de la classe. Tots miren la pantalla petita amb tal serietat. Dos professors van de taula en taula, perquè hi ha molts dits que miren cap al sostre.

Un ordinador per alumne

El projecte Ikasys està en fase de proves. S'ha posat en marxa en tres ikastoles de Guipúscoa: En la Ikastola Herri d'Orio, en el Liceu Sant Tomas de Donostia i en la Infància d'Oiartzun. Les proves s'estan duent a terme amb nens d'entre 6 i 12 anys, i si els resultats són positius, el pròxim curs es posarà en marxa el projecte en altres dotze centres. El seu objectiu és respondre a les necessitats dels alumnes de manera personal, realitzant exercicis adequats al ritme de cadascun d'ells. Per a això, cadascun utilitzarà un ordinador portàtil en classe. Segons ens explica Maite Gómez, coordinadora del projecte Ikasys, amb fitxes, llibres de text i quaderns de treball és difícil oferir una ajuda personalitzada, ja que respon de la mateixa manera a les necessitats de tot l'alumnat, independentment de la seva capacitat i ritme.Els nens i nenes d'Orioko

Herri Ikastola utilitzen aquests petits ordinadors en cinc matèries: Basc, Castellà, Inglés, Matemàtiques i Entorn. Per cada assignatura, treballen mitja hora a la setmana en l'ordinador. Segons Marisa Aranburu, professora de la mateixa i coordinadora d'Educació Primària, és bo utilitzar l'ordinador limitant el temps, ja que utilitzar-lo en totes les hores de classe no cobriria tots els reptes de l'ensenyament: “Amb Ikasys no es pot treballar la creació. En basc, per exemple, es pot treballar la gramàtica, però no l'escriptura o la lectura dels contes”. L'objectiu principal d'Ikasys és treballar exercicis de memorització i ensinistrament. Es fan preguntes correctes als alumnes i han tingut tres o quatre respostes alternatives. En les classes de Medi Ambient es repeteix aquesta fórmula tipus test basada almenys en respostes instantànies. I sembla que els alumnes estan a gust. Han passat “tota la vida” entre papers i els aparells electrònics atreuen més. Malgrat

estar en el col·legi, els seus professors ens han dit que connecten els ordinadors amb els jocs, amb l'entreteniment. Potser quan trien la resposta adequada per això criden el clàssic “presa!” dels videojocs, senyal que han acabat amb el monstre i han superat la pantalla. A més, el teclat requereix un menor esforç: “És difícil motivar als nens i nenes amb llibres, estan cada vegada més acostumats a viure còmodament i no volen fer esforç”, ens comenta Aranburu.

Al costat d'Ignacio se sentin Eneko i Paula. Més que usar llibres, ells també prefereixen treballar en l'ordinador. En paraules d'Aranburu, es nota que estan acostumats a jugar amb aparells com Playstation i Gameboy. No obstant això, diuen que aprenen millor dels llibres, que memoritzen les coses amb més facilitat. Potser no s'adonen que estan aprenent mentre juguen.

Canviarà el paper del professor?

Ane Vila porta deu anys com a professora. El curs que està a punt de finalitzar està impartint el cicle de Tecnologia de l'ESO en el col·legi Diocesanes de Vitòria-Gasteiz. Té alumnes més madurs, però coincideix amb Gomez i Aranburu: “És evident que als alumnes els interessen les noves eines, però el paper que juga el professor és molt important. En la nostra època hi havia molt bons professors, i encara que no comptaven amb aquesta mena de recursos, aconseguien que les seves assignatures anessin atractives”. A l'alumnat li agrada l'ús

de les noves tecnologies en la classe –fora de l'aula d'informàtica–. Però els professors estan disposats a respondre als nous reptes? Maite Gómez afirma que el projecte Ikasys suposarà grans avantatges per al professorat. Per exemple, faran les correccions més ràpid i podran utilitzar el temps invertit per a respondre millor a altres necessitats, com les preguntes que l'alumnat pugui tenir en la realització dels exercicis.

Li hem preguntat si els professors que participen en el projecte són de la mateixa opinió, i ens ha explicat que encara que la història ha creat un gran remolí, en general no han posat cap obstacle. Aranburu, per part seva, ha subratllat que estan en la fase de proves i que encara és aviat per a treure conclusions a les proves. Insisteix que la clau està a aconseguir un equilibri entre els llibres i els ordinadors. Gómez ho té clar també, i les noves tecnologies no venen a substituir als llibres, sinó que són complementaris.

Ane Vila considera que el paper del professor hauria de canviar en la mesura en què les noves tecnologies s'utilitzin cada vegada més en la classe, ja que ensenyar als alumnes a valer-se per si mateix serà un dels eixos de l'educació. “I per a això hem d'adaptar el nostre treball per complet”, diu convençuda: “Fins fa poc, quan els demanaves que resolguessin un exercici, si tenien algun dubte, consultaven al professor. Ara els demanem a ells que busquin respostes”. Internet és una eina molt útil per a això. L'alumnat és conscient que les noves tecnologies poden donar molt de joc i amb el pas dels anys es va formant cada vegada més a l'escola. “No obstant això, el professorat no està format ni conscienciat. Els ordinadors sol·licitaran un canvi radical en la manera de treballar. Alguns professors semblen tenir por, perquè veuen que els alumnes poden saber més que ells mateixos. Això es nota especialment en el cas del professorat major de 50 anys. No volen seguir endavant. És comprensible, però si no s'adapten als canvis, sofriran molt en els pròxims anys”. Són paraules d'Ane Vila.