Alguns investigadors van publicar en 1985 en la revista Nature un estudi pluriennal sobre el grau d'ozó en l'atmosfera. L'article va suscitar la preocupació dels científics de tot el món i a partir d'aquí s'han publicat centenars de recerques. L'escassetat d'ozó es produïa sempre cap a setembre en el Pol Sud, però s'accentuava any rere any; la responsabilitat d'aquest fet va recaure en els compostos clorofluorocarbonados (CFC). Segons els científics, l'escassetat d'ozó faria impossible la vida que avui coneixem a causa dels raigs ultraviolats nocius del sol, que van colpejar la Terra.

De fet, la família CFC està formada per nombroses substàncies que romanen segles abans de la seva desaparició. Cada vegada es produïen més frigorífics, esprai i altres substàncies d'ús industrial, per la qual cosa cada vegada s'acumulaven més quantitats en l'atmosfera.

Però no sols els científics, sinó també els polítics van fer seu el problema, i així en 1987 a Mont-real es va signar un primer protocol que limitava la producció de CFC en 191 estats de tot el món; a partir d'aquí es van signar altres protocols i des de principis del segle en curs està prohibida la producció de substàncies CFC a tot el món.

Per això, la quantitat de CFC en l'atmosfera no ha augmentat i si bé els nivells d'ozó en el Pol Sud descendeixen considerablement cap a setembre, el descens és cada vegada més baix.En

aquella època hi havia un altre tema preocupant: la pluja àcida; el sofre i el nitrogen emesos per les xemeneies de les nostres fàbriques es barregen amb aigua en els núvols i es produeix àcid sulfúric i nítric, i en els llocs on plou la vegetació autòctona s'asseca, sobretot. Aquest problema es donava en moltes parts del món, a més s'exportava, de manera que el sofre i el nitrogen que havia enviat el Regne Unit marcava els boscos i les plantes d'Alemanya o Suècia. Es tracta d'un problema bastant controlat des de la implantació de filtres en les xemeneies a Europa i que es manté, sobretot, als països en desenvolupament.Al costat de l'escassetat d'ozó

i la pluja àcida, es parlava del problema de l'efecte d'hivernacle del futur. Alguns científics parlaven que per a mediats d'aquest segle el gel i la glacera es fondrien i el nivell de la mar augmentaria, però la resta els preníem com a catastrofistes, per la qual cosa no va haver-hi acord amb la resta de temes.

En els casos anteriors, la naturalesa ha donat una resposta positiva a l'esforç realitzat per l'ésser humà, aprenguem la lliçó!