Com la Terra s'està escalfant, cada vegada són més les persones que han hagut d'abandonar les seves llars i traslladar-se a altres llocs. En aquest moment s'estima que hi ha 30 milions d'exiliats climàtics, però s'estima que l'any 2050 seran 250 milions. El tema ha estat tractat en les jornades Sciences Frontieres, organitzades a Marsella (França).

Però qui són els exiliats climàtics? On viuen? Respondre a aquestes preguntes no és senzill. En primer lloc, cal dir que en el litoral costaner de cinc quilòmetres d'amplària viuen gairebé 500 milions de persones, i són gairebé 300 milions els que viuen per sota de cinc metres d'altura sobre el nivell de la mar, com Bangladesh, Holanda... Aquests països estan exposats a un risc molt elevat per la fosa de les glaceres i dels gels. Per contra, països d'Àsia, Àfrica i Sud-amèrica sofriran l'escassetat d'aigua. Per tant, l'excés d'aigua i l'escassetat d'aigua seran les principals causes de les migracions gegantesques.

El primer exemple el tenim en el cor de la Polinèsia. El conjunt insular Tuvalu, situat a pocs quilòmetres de l'equador, desapareixerà en 2050, completament cobert per la mar. Les milers de persones que viuen en aquest país hauran de viatjar a altres països, però no és l'única desgràcia per a aquestes persones: a més, als països veïns (Austràlia, Nova Zelanda i Indonèsia) no s'admeten als refugiats. Mentrestant, l'aigua que cobrirà Tuvalu s'allunya d'uns altres: els inuit o esquimals que viuen en l'altre extrem del món veuen com el nivell de gel va disminuint any rere any.El

moviment de la població no ha fet més que començar. Malgrat el compliment dels límits d'emissió de gasos fixats a Kyoto, es necessitaran dècades per a detenir el procés d'escalfament ja en marxa i les migracions humanes seran imprescindibles. Segons els experts, es produiran nombrosos enfrontaments entre diferents pobles, per la qual cosa es considera convenient elaborar una normativa internacional que reguli la mobilitat de les persones per a minimitzar el seu impacte. En aquest moment, els exiliats climàtics no tenen cap estatus jurídic. La creació
d'un fons monetari per a futurs exiliats és una prioritat per a molts; l'ONU ha començat a fer passos en aquest sentit i rampell s'espera que es posin en marxa pagaments basats en el model Fipol, les indemnitzacions per contaminació petroliera.

Les malalties també canviaran de lloc, ja que no sols migraran les persones, sinó també els animals. Per això, diversos investigadors especialistes en malalties tropicals ja han començat a estudiar diferents hipòtesis i les conclusions són molt a tenir en compte, ja que molts dels llocs que actualment no coneixen les malalties tropicals tenen un risc tan alt.