El diumenge és sagrat
- Roma, c. 321. El dia de descans obligatori va ser declarat per l'emperador Constantí I. Avui dia no hi ha dubte que el dia dels cristians és diumenge, però no sempre ha estat així. La Bíblia diu que el dia sagrat és el dissabte. Per als primers cristians, aquest era el dia de descans; recordeu, en fi, que eren jueus i que respectaven el shabat. En el segle II a. C., Déu va crear la llum el diumenge i, sobretot, Jesucrist va ressuscitar el diumenge.
Konstantino enperadorea
La llei de Constantino no va prescindir per complet del dissabte. Va ser encara durant alguns anys el principal dia de culte al Déu cristià. El diumenge era el dia dels déus solars pagans, fixa't bé en la paraula que usen els anglesos per a dir diumenge: sunday (dia del sol). La paraula anglesa té el seu origen en l'antiga Roma, per a la qual l'últim dia de la setmana era dies solis.
Però igual que Constantino va permetre la supremacia del cristianisme en l'Imperi, a poc a poc va aconseguir imposar també la sacralitat del diumenge. Domeka prové del llatí dominicus, dies Domini. A partir d'aquest moment, el diumenge ja no es treballaria i s'oferiria a Déu un dia de descans.
El pitjor enemic del dia festiu va ser la Revolució Industrial. El liberalisme va trencar l'hegemonia de l'església catòlica en els assumptes d'aquest món. L'Enciclopèdia Francesa, per exemple, deia en el seu article “Dimanche”: “El diumenge cal treballar per la riquesa de tots”. Una excusa perquè les noves fàbriques no cessessin de produir.Per això
, en el segle XIX els interessos dels treballadors i de l'Església catòlica es van unir. En 1891 l'encíclica Rerum Novarum recollia, entre altres coses, el caràcter sagrat del diumenge; era un dia d'oració i no de treball. Els sindicats, d'una altra manera, demanaven el mateix. D'aquesta manera, la pressió de tot arreu va anar empenyent als estats a aprovar lleis que propugnaven un descans de vint-i-quatre hores. El primer va ser Alemanya, en el mateix any de l'enciclopèdia, en 1891. Després Espanya va acceptar el dia de descans, en 1904. I en 1921, en el Tractat de Versalles, van assenyalar que aquest dia de descans “coincidirà, en la mesura que sigui possible, amb els dies consagrats pels costums
de cada país”. Des de llavors, el diumenge és el dia oficial de descans en tots els països d'Occident. Però, a més, encara que no siguem jueus, intentem respectar el sostre, és a dir, no treballar els dissabtes, perquè els bons costums no s'han de perdre.
Però igual que Constantino va permetre la supremacia del cristianisme en l'Imperi, a poc a poc va aconseguir imposar també la sacralitat del diumenge. Domeka prové del llatí dominicus, dies Domini. A partir d'aquest moment, el diumenge ja no es treballaria i s'oferiria a Déu un dia de descans.
El pitjor enemic del dia festiu va ser la Revolució Industrial. El liberalisme va trencar l'hegemonia de l'església catòlica en els assumptes d'aquest món. L'Enciclopèdia Francesa, per exemple, deia en el seu article “Dimanche”: “El diumenge cal treballar per la riquesa de tots”. Una excusa perquè les noves fàbriques no cessessin de produir.Per això
, en el segle XIX els interessos dels treballadors i de l'Església catòlica es van unir. En 1891 l'encíclica Rerum Novarum recollia, entre altres coses, el caràcter sagrat del diumenge; era un dia d'oració i no de treball. Els sindicats, d'una altra manera, demanaven el mateix. D'aquesta manera, la pressió de tot arreu va anar empenyent als estats a aprovar lleis que propugnaven un descans de vint-i-quatre hores. El primer va ser Alemanya, en el mateix any de l'enciclopèdia, en 1891. Després Espanya va acceptar el dia de descans, en 1904. I en 1921, en el Tractat de Versalles, van assenyalar que aquest dia de descans “coincidirà, en la mesura que sigui possible, amb els dies consagrats pels costums
de cada país”. Des de llavors, el diumenge és el dia oficial de descans en tots els països d'Occident. Però, a més, encara que no siguem jueus, intentem respectar el sostre, és a dir, no treballar els dissabtes, perquè els bons costums no s'han de perdre.