Segons el Govern d'UPN, a Navarra no hi ha crisi. Segons la mateixa font, el creixement econòmic suposa una violació del 4% i només quatre de les 12.000 empreses existents estan afectades per expedients de regulació d'ocupació o vagues. A l'inici de l'any es refereix a les empreses que han sofert el tancament i la deslocalització: Mepamsa, Cautxú Metall, Inquinasa i BSH-Estella. Però la realitat és insistent.

A aquestes empreses cal sumar ara altres: Solano, el Millor Protector Públic en el seu moment, Sysmo (la vaga afecta a Volkswagen), Maier, la multinacional Drahtzug Stein... En aquests moments hi ha altres centenars de treballadors en risc, segons les mateixes fonts. És cert que a Navarra avui no es pot parlar de conjuntura econòmic-industrial. Hi ha una crisi de model econòmic i industrial basat en el monocultiu industrial. Això se sustenta en la indústria de l'automòbil i en el sector de l'alimentació procedent de l'agricultura, per tant, en la dependència de les multinacionals. La servitud, com ocorre en altres parts del món, provoca la desindustrialització de diverses zones de Navarra. Les multinacionals, com és sabut, són salvatges. No tenen cor. Utilitzen la política de deslocalització sense tenir en compte les conseqüències sociolaborals. No busquen més que el negoci. En conseqüència, l'economia navarresa té unes bases febles i perilloses. En el futur, tant el govern com els agents econòmics i socials navarresos haurien d'apostar per una major diversificació industrial.