Els universitaris venen cridant des del paper
- Extra! Extra! S'ha creat una quinzena en basca en la UPV! Es diu Harrabots i era necessari, sens dubte, en una zona on cada vegada hi ha més alumnes euskaldunes. Ha estat creat per un grup d'estudiants de Biologia, però ja s'han acostat a ells persones de diferents carreres.
-Que ho heu creat els alumnes de Biologia? Creia que anàveu a ser de periodisme...
–La veritat és que ara estem treballant un munt de gent en comparació amb els que estàvem abans. També s'han acostat pel periodisme –explica Oier Aranzabal de la revista Harrabots des de l'altre costat del telèfon. A principis d'enguany alguns alumnes van pensar que seria bonic treure el cap dels llibres de botànica i zoologia i agafar un cholarte per a treballar en premsa. Segons Aranzabal hi havia necessitat: “Em va sorprendre molt veure que en la universitat no hi havia revistes en basca realitzades per
alumnes”. Van començar a donar voltes a la idea de crear la revista, però a poc a poc van anar organitzant reunions i donant-li forma. Les primeres peces d'Harrabots van ser col·locades en la factoria d'ocurrències més dinàmica: la cafeteria de la universitat. Posteriorment, quan va arribar l'hora d'abandonar la fàbrica, es va sol·licitar ajuda a la UPV/EHU.
La relació entre el judo i la premsa basca no dona per a escriure l'enciclopèdia, però en aquest cas un influeix en l'altre. El Vicerector de Basc de la UPV/EHU, Ludger Pixis, ha aclarit aquesta relació: “Va ser una casualitat. Un company d'Harrabots [el mateix Aranzabal] fa judo amb el meu fill en el mateix club. Havia començat a estudiar biologia en la nostra universitat i sabia que jo estava en el Vicerectorat de Basc. En una ocasió en la qual els vaig portar a un concurs em va dir que tenien un projecte, que van parlar entre uns amics de publicar una revista i a veure què em semblava”. Es va posar una
cita per a una reunió esportiva, per a completar el projecte i concretar el suport de la universitat. De moment, el Vicerectorat de Basc ha pagat les còpies dels números publicats aquest curs, a més d'aportar els recursos necessaris per a l'acte de presentació del periòdic. Aranzabal ha explicat que l'any vinent volen registrar-se com a associació per a poder accedir a les subvencions oficials. El
Vicerectorat veia urgent un projecte d'aquest tipus, ja que hi ha molts alumnes que, amb el basc al cap, no ho diuen. “Em sembla que una iniciativa d'aquest tipus contribueix al desenvolupament d'aquest àmbit”. En opinió de Mees, el fet que hagi estat creat pels alumnes aporta a més un valor afegit: “Prefereixo anar de baix a dalt que planificar de dalt a baix”.
número 0 va sortir a la llum al maig d'enguany, amb la intenció de crear des de la primera pàgina “soroll, kalapita, astrapala, escàndol i més sinònims”. I de moment sembla que estan sortint sorolls, brunzits i agitació, i aquí hi ha alguns sinònims. "Tots els periòdics desapareixen. No sé si tots els que ho prenen llegiran o si alguns ho usaran per a fer avions, però…”. S'han tirat 1.500 exemplars en els tres primers números, 750 a Guipúscoa i altres punts en Bizkaia.
De moment, Harrabots té grups de treball en aquests dos països. A Àlaba s'estan unint caps de corda, s'està congregant gent, i Aranzabal creu que aconseguiran formar grup, “tenim coneguts que estan aprenent Filologia Basca”. També tenen previst arribar a les universitats de Navarra i Iparralde. “El nostre objectiu no és ser una revista de la UPV, sinó un alumne euskaldun”.
professors no aconsegueixen despertar l'interès dels alumnes. No és un repte fàcil per a un periodista universitari.Els temes que es publicaran en Harrabots no han necessàriament de veure amb l'ambient de la facultat. “S'acceptarà tot, reflexions, poesies, versos, articles, reportatges, entrevistes…”. Disposaran de diverses sèries fixes: En l'apartat “Ezagutu” es donaran a conèixer els detalls d'un personatge, grup o institució; s'oferirà una agenda en la secció “Kulturaldia”; en l'apartat “De la Facultat” apareixeran els temes tractats pels alumnes. Han donat importància a una bona distinció entre aquests continguts i la sèrie d'opinions. “Els articles d'opinió aniran signats i en la resta de departaments volem deixar de costat les ideologies”.
Els exàmens estaran finalitzats per a la publicació d'aquestes línies. En aquest últim mes, la revista i els llibres de text han estat portats de la mateixa manera. “Hem passat tot l'any treballant per a arribar aquí i just en l'època d'exàmens hem començat a publicar la revista. Ha estat difícil agafar-ho amb estudiar, però com som un munt de gent no hi ha hagut cap problema per a portar-lo avanci”. I ara, en la tranquil·litat de l'estiu, les xarxes d'aranya ja estan cobrint els llibres de text. La resta de xarxes continuaran funcionant. A més de la distribució en paper, també té el seu espai en la xarxa d'Internet.En el
blog d'http://harrabots.mundua.com el visitant trobarà les dades de la revista i els passos a seguir per a rebre-la per e-mail. A més, segons ha explicat Oier Aranzabal, el grup EiTB s'ha interessat pel projecte: “El director d'EiTB 24 ens va cridar dient que ens deixarien lloc en la nova web d'Euskadi Gaztea”. Sobre aquest tema cal parlar, però mentrestant Aranzabal diu que estan satisfets amb l'espai que s'ha creat fins ara.
–La veritat és que ara estem treballant un munt de gent en comparació amb els que estàvem abans. També s'han acostat pel periodisme –explica Oier Aranzabal de la revista Harrabots des de l'altre costat del telèfon. A principis d'enguany alguns alumnes van pensar que seria bonic treure el cap dels llibres de botànica i zoologia i agafar un cholarte per a treballar en premsa. Segons Aranzabal hi havia necessitat: “Em va sorprendre molt veure que en la universitat no hi havia revistes en basca realitzades per
alumnes”. Van començar a donar voltes a la idea de crear la revista, però a poc a poc van anar organitzant reunions i donant-li forma. Les primeres peces d'Harrabots van ser col·locades en la factoria d'ocurrències més dinàmica: la cafeteria de la universitat. Posteriorment, quan va arribar l'hora d'abandonar la fàbrica, es va sol·licitar ajuda a la UPV/EHU.
La relació entre el judo i la premsa basca no dona per a escriure l'enciclopèdia, però en aquest cas un influeix en l'altre. El Vicerector de Basc de la UPV/EHU, Ludger Pixis, ha aclarit aquesta relació: “Va ser una casualitat. Un company d'Harrabots [el mateix Aranzabal] fa judo amb el meu fill en el mateix club. Havia començat a estudiar biologia en la nostra universitat i sabia que jo estava en el Vicerectorat de Basc. En una ocasió en la qual els vaig portar a un concurs em va dir que tenien un projecte, que van parlar entre uns amics de publicar una revista i a veure què em semblava”. Es va posar una
cita per a una reunió esportiva, per a completar el projecte i concretar el suport de la universitat. De moment, el Vicerectorat de Basc ha pagat les còpies dels números publicats aquest curs, a més d'aportar els recursos necessaris per a l'acte de presentació del periòdic. Aranzabal ha explicat que l'any vinent volen registrar-se com a associació per a poder accedir a les subvencions oficials. El
Vicerectorat veia urgent un projecte d'aquest tipus, ja que hi ha molts alumnes que, amb el basc al cap, no ho diuen. “Em sembla que una iniciativa d'aquest tipus contribueix al desenvolupament d'aquest àmbit”. En opinió de Mees, el fet que hagi estat creat pels alumnes aporta a més un valor afegit: “Prefereixo anar de baix a dalt que planificar de dalt a baix”.
Tirada de 1.500 exemplars
Elnúmero 0 va sortir a la llum al maig d'enguany, amb la intenció de crear des de la primera pàgina “soroll, kalapita, astrapala, escàndol i més sinònims”. I de moment sembla que estan sortint sorolls, brunzits i agitació, i aquí hi ha alguns sinònims. "Tots els periòdics desapareixen. No sé si tots els que ho prenen llegiran o si alguns ho usaran per a fer avions, però…”. S'han tirat 1.500 exemplars en els tres primers números, 750 a Guipúscoa i altres punts en Bizkaia.
De moment, Harrabots té grups de treball en aquests dos països. A Àlaba s'estan unint caps de corda, s'està congregant gent, i Aranzabal creu que aconseguiran formar grup, “tenim coneguts que estan aprenent Filologia Basca”. També tenen previst arribar a les universitats de Navarra i Iparralde. “El nostre objectiu no és ser una revista de la UPV, sinó un alumne euskaldun”.
Què diu el rumor?
Moltsprofessors no aconsegueixen despertar l'interès dels alumnes. No és un repte fàcil per a un periodista universitari.Els temes que es publicaran en Harrabots no han necessàriament de veure amb l'ambient de la facultat. “S'acceptarà tot, reflexions, poesies, versos, articles, reportatges, entrevistes…”. Disposaran de diverses sèries fixes: En l'apartat “Ezagutu” es donaran a conèixer els detalls d'un personatge, grup o institució; s'oferirà una agenda en la secció “Kulturaldia”; en l'apartat “De la Facultat” apareixeran els temes tractats pels alumnes. Han donat importància a una bona distinció entre aquests continguts i la sèrie d'opinions. “Els articles d'opinió aniran signats i en la resta de departaments volem deixar de costat les ideologies”.
Suscitant interès en Amaraun
Els exàmens estaran finalitzats per a la publicació d'aquestes línies. En aquest últim mes, la revista i els llibres de text han estat portats de la mateixa manera. “Hem passat tot l'any treballant per a arribar aquí i just en l'època d'exàmens hem començat a publicar la revista. Ha estat difícil agafar-ho amb estudiar, però com som un munt de gent no hi ha hagut cap problema per a portar-lo avanci”. I ara, en la tranquil·litat de l'estiu, les xarxes d'aranya ja estan cobrint els llibres de text. La resta de xarxes continuaran funcionant. A més de la distribució en paper, també té el seu espai en la xarxa d'Internet.En el
blog d'http://harrabots.mundua.com el visitant trobarà les dades de la revista i els passos a seguir per a rebre-la per e-mail. A més, segons ha explicat Oier Aranzabal, el grup EiTB s'ha interessat pel projecte: “El director d'EiTB 24 ens va cridar dient que ens deixarien lloc en la nova web d'Euskadi Gaztea”. Sobre aquest tema cal parlar, però mentrestant Aranzabal diu que estan satisfets amb l'espai que s'ha creat fins ara.