René Canjura, nom i cognoms.

Sí, “Mario”, amb nom de guerra. Tots participem de la bogeria de la guerra, que és la que denominem així.

Vas tenir algun càrrec?

Dic que vaig ser lluitador. Tenia un càrrec, però no vaig arribar a ser comandant, per exemple.

Ha utilitzat la paraula bogeria.

Sí, crec que totes les guerres són una bogeria. No hi ha res que justifiqui la guerra.

Llegeixo de tant en tant el Ryszard Kapuscinski. Diu que la guerra, en si mateixa, és l'expressió de la feblesa que hi ha en l'ésser humà i en la societat. En la guerra tots perdem. És contrari a totes les guerres. De fet, excepte la guerra de defensa.

Clar que sí. Pots intentar trobar una explicació, però jo defineixo la guerra com una bogeria. Perquè es cometen en la guerra innombrables injustícies, qualssevol que siguin les que procedeixin. Nosaltres, per exemple, a El Salvador, dèiem: “És el decomís que fem en nom de la revolució”. Però si ho feia una altra persona era un “robatori”. On està la diferència? En la nostra concepció ideològic-política es feien “assassinats”. Un altre ho fa i el “crim”. Digues-me on està la diferència. Per això dic que la guerra és una bogeria. Vaig lluitar a El Salvador durant els dotze anys que va durar la guerra i crec sincerament que mai s'hauria de fer la guerra. La guerra de l'Iraq, per exemple, ha de quedar. Quan em vaig assabentar del procés que havia partit, vaig dir: “Benvingut sigui qualsevol intent per detenir aquesta guerra”. Tingui en compte que la guerra d'aquí no és tan terrible com la que va haver-hi al nostre país, però eviti que s'impedeixi que ningú prengui una arma. Això no té preu. Per Júpiter que sí! Dos llatinoamericans morts. Què tenien a veure amb la guerra en aquell país? És una bogeria!

En el vostre cas, la bogeria va durar dotze anys, 85.000 morts…

No hi ha res que justifiqui tantes morts. Moltes vegades hem de mirar al nostre hort mental per conflictes i no. Però, per què no intentar-ho?

Va participar en aquesta bogeria...

Dotze anys. I si avui em preguntessin, “Ho tornaries a fer?”, respondria: “Una vegada és molt. Basta”. Per això em vaig alegrar quan vaig saber que aquí s'havia iniciat el procés. Tant de bo aquí, els polítics més o menys clars duguessin a terme el procés. Jo no soc d'aquí i no sé molt, però és impensable que ningú guanyi un combat per mitjà de les armes.

Amb la finalitat de solucionar, quin és el paper del vianant?

El vianant és un actor secundari. No té res a fer. En tot cas, podria succeir entre totes dues parts i sortir en perjudici d'elles. D'altra banda, jo no he vist a cap multitud cridant que cal prendre les armes. Per contra, he vist a la democràcia, amb tots els seus béns i els seus mals, que s'està obrint camí.

Em ve a la memòria el que em va dir la mare d'un pres basc: “La democràcia no significa necessàriament justícia”.

I, segurament, tindrà raó. Però aquesta democràcia no perfecta és millor que la guerra. Pot ser que vostè i jo no estiguem d'acord, però com començarem a discutir les diferències d'opinió a través de les armes? Això és el que m'ha ensenyat la guerra dels dotze anys, la qual cosa he après. Hi ha gent que dirà que estic boig, o com diuen a El Salvador, “se'ns ha fet la dreta”.

Li han dit a vostè que s'ha fet a la dreta?

Sí, per descomptat. Encara que la CIA hagi pagat aquests comptes. Aquests rumors també provenen de la impossibilitat d'analitzar els nous temps. És inútil negar que vivim en un món globalitzat. No coneixem una altra alternativa. Que cal construir? És possible. Però, mentrestant, com viure en aquest món global sense que les diferències siguin tan grans? Uns pocs rics i milers de persones suant al voltant del pa de cada dia.

Per part seva, els titulars dels mitjans de comunicació creuen que El Salvador està treballant bé. Sembla que es refereixen a l'economia.

“El Salvador va bé”. La macroeconomia va com una àguila negra al capdamunt. Però descarrega't als llocs que fan por, com diem nosaltres…

“Als llocs que fan por”…

Sí, a llocs on la pobresa està viva. T'ho diré: l'altre dia vam anar a fer uns exàmens a un lloc com aquest, perquè volíem recollir les cases. Vam ser i ens trobem amb quatre nois asseguts entorn d'un gerro d'aigua. Tenien una truita de blat de moro en la qual es mullava i es menjava un got de mongetes. No menjaven mongetes, només es mullaven la coca! Quin futur tenen aquests xavals? Es parlarà de macroeconomia! Allí hi ha qui viu amb menys d'un dòlar al dia. Molts no tenen ni aquest dòlar. Per tant, en va em vindran a cantar la macroeconomia, quan la gent viu pitjor que en la pobresa. Per descomptat, anar a la Gran Via de San Salvador i els seus edificis! Que elegants! Estupend! Però cal mirar la part posterior i fer por. El Salvador és un país de contrastos.

Diuen que les diferències socials són enormes…

El que jo dic: “No hi ha raó per a fer la guerra”, i altres diuen: “I com corregir la situació?”.

No hi havia motiu per a la guerra, no hi havia raó per a la lluita.

Sí. La lluita social. Un salari digne, per exemple. Allí, el salari mínim és de 150 dòlars. Però anar de compres i la cistella basi et costa 500.

I què sents quan vens a Euskal Herria, a Gasteiz en aquest cas i veient la riquesa d'aquí?

M'alegra veure a aquest poble: que ha treballat, que ha invertit, que li ha tocat viure un altre món. Em dona una espècie d'enveja positiva. Tant de bo els alumnes del nostre poble tinguessin totes les possibilitats que tenen els d'aquí. Vaig parlar aquí un dia amb un professor. Coneix el llenguatge dels sordmuts. Li vaig explicar com un brigadista havia arribat al nostre país fa dos anys i havia reunit a l'escola a vint-i-cinc sordmuts. Jo no ho sabia. Sí, coneixia a tal i quin sordmut, perquè són coneguts al poble i tots es burlen d'ells, els posen sobrenoms… però són més clars que les llums. Si parlessin, es va acabar! Són tan intel·ligents, en efecte! El brigadista va fer el treball, però i després? El Govern central no té un programa dirigit a corregir deficiències congènites o sobrevingudes. Llavors? Fins i tot quan Zapatero va realitzar el seu últim míting per a les eleccions municipals, allí estava una dona, interpretant als sordmuts. Aquest és un altre món.

Acabes de dir la veritat. D'una banda, dius que vivim en un món globalitzat. D'altra banda, que aquest és un altre món. No s'està globalitzant la macroeconomia, deixant la igualtat social en un segon pla?

La igualtat social és l'aspecte que hem de treballar. Aquí està el problema. Els països rics protesten. els Estats Units, per exemple, ens posa objeccions, dient que hi ha dos milions i mig de salvadorencs treballant allí. Realitza batudes. La gent viu amagada. El salvadorenc establert als Estats Units no contracta directament als gringos, sinó que és el salvadorenc que va regularitzar la seva situació a mig fer qui subcontracta al seu compatriota. El Gringo li pagava poc i el salvadorenc que li subcontracta molt pitjor. Si els països rics no posen en marxa un fons per a crear ocupació, sempre seran emigrants. Quan vaig arribar a Espanya em vaig trobar en l'aeroport amb vint-i-cinc salvadorencs i no vaig arribar a fer turisme. Estic convençut que van venir per a quedar-se. els Estats Units rep una barrera terrible. Si els països forts es comporten així, cap a on va aquest món?

Què té El Salvador per a ser castigat com a tal? Dotze anys de guerra, 85.000 morts, una matança diària de pa, l'assassinat del monsenyor Romero a l'església, l'assassinat d'Ellacuría i altres… Què tenien els Estats Units per a mantenir a El Salvador cremant i cremant?

Abans, la Guerra Freda era l'excusa. Una URSS, un altre USA. Ells consideraven a El Salvador com el pati posterior de la seva casa i no estaven disposats a acceptar moviments que pretenien canviar l'statu quo. En conseqüència, van finançar esquadrons de mort, van assassinar al monsenyor Romero… I què va fer Romero perquè l'assassinessin? Predicava estimar al proïsme, assenyalava diferències, era la veu dels quals no tenien veu… Per això li van matar. Eren els responsables dels guerrillers per l'assassinat dels jesuïtes! Van ser assassinats a sang freda. I a més d'assassinar-la van voler acusar-la a la guerrilla! És com una bomba “intel·ligent”. Ho tiren i no sé quants nens mata. Quina bomba i quina intel·ligència! Si volen justificar, que busquin alguna raó, però que no creguin que som idiotes. Pel que sembla, els Estats Units va invertir cinc milions de dòlars al dia en la guerra que va lliurar El Salvador en 2008. Si haguessin invertit en infraestructures millors que les seves! Reunir els països rics, pactar acords, però no complir-los, ni fer-los complir a El Salvador i a molts altres pobles. I, per a mi, aquesta és l'única forma d'intervenció que jo acceptaria, una intervenció que beneficiarà als que no tenen res, i no “tirar”. És a dir, un tir militar.

Des de 1931, els cops d'estat es van succeir a El Salvador.

L'altre dia em van preguntar aquí, en una ikastola: “Teniu un altre idioma?”. “Sí, la llengua Nahua, però va desaparèixer després de la massacre de 1932”. Trenta, cinquanta mil indígenes van ser assassinats en aquella època. Molts altres s'havien amagat perquè no els assassinessin. Ocultar als indígenes, perdre la llengua. S'estima que a l'any es perden unes cent cinquanta espècies d'animals. Què es fa per a impedir-ho? La balena està a punt de desaparèixer, i els forts encara continuen amb la seva disputa, sense prendre mesures urgents. Què fem? Què ha de ser això? Sembla que no tenim memòria històrica. A El Salvador, la guerra no és una cosa vella, i continuen aplicant les mateixes vies de repressió que abans de la guerra.

Serà possible?

Sí. Assassinats, raptes… Avui dia són excuses diferents, però des del mateix coll fins al cap. Com si dotze anys de guerra no haguessin estat suficients!

El Partit SORRA (Aliança Republicana Nacionalista), des del 89 governant… No hi ha manera de revertir la situació?

Potser si els polítics d'esquerra anessin més intel·ligents. Però no hi ha forma.

“Si els polítics d'esquerra anessin més intel·ligents”. Ells. On està vostè?
Soc d'esquerres, però no estic en cap dels dos grans partits. Em van expulsar. Era de la FLMN (Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional) però en les últimes eleccions em vaig presentar sota una altra bandera. Formem un partit anomenat FDR (Front Democràtic Revolucionari). La FDR era el braç polític de la FLMN, fent memòria. Un d'ells tirava tirs, l'altre buscava la solidaritat, recaptava diners. Per a dir-ho cruament, recollia els diners per a comprar armes i matar-les, perquè en el moment en què les vermelles, és per a això, per a matar a la gent.

Em recordo d'un míting de fa molt temps. Estava en un poble d'aquí, en Lekeitio, i eren oradors representants de molts pobles. Entre ells, el del Front Sandinista, a Nicaragua, quan encara manava el dictador Somoza. Va demanar diners per a comprar armes, sense embuts.

Així ha estat. Tal vegada servia en aquella època. Hi havia guerra, grans desigualtats… Avui és una altra cosa: per què no envoltar els diners per la pau? És a dir, això significa superació de la pobresa, educació, salut… Si vols, puc ser molt romàntic. Això és el que em van acusar una vegada de “romàntic”. Però aquest romanticisme val la pena.

“Romàntic”, per tant.

Sí. Pobresa, educació, salut, habitatge… “Romanticisme”. El que vaig veure al Japó: Quina destrucció va causar un terratrèmol de set graus? Una finestra completament abatuda. A El Salvador, el desastre seria conseqüència de la caiguda de dues, cinc o deu mil habitatges. Per què, si la força del terratrèmol és la mateixa? No fa falta ser investigador per a descobrir que alguna cosa està mal aquí.