És a l'illa nord del país on el riu és venerat per la població maori del país. Té 290 quilòmetres i és el tercer més llarg del país. La decisió estableix que el riu tindrà drets i obligacions i que davant un tribunal estarà representat per dues persones, una en nom de l'Estat i l'altra en nom del poble de Whanganui iwi (Maoriak).

Segons el ministre Chris Finlayson, que ha dirigit les negociacions, molts poden pensar que és curiós donar la condició de persona a un riu, “però no ens resulta estrany donar aquest caràcter a una fundació familiar, a una companyia o a una associació”.

Segons el parlamentari laborista de Nova Zelanda Adrián Rurawhen, el benestar del riu per als maoritas està lligat al seu benestar. I, en el fons, la idea genèrica de donar-li al riu la condició de persona ve de l'estreta connexió del riu Whanganui, tal com es resumeix en aquesta expressió del poble: “Jo soc un riu i el riu és jo”. Les maorías estan realitzant aquesta petició des de 1870.

Segons informa el diari New Zealand Herald, aquest acord suposa una compensació per al riu de 52 milions d'euros, 19 milions per a millorar la seva situació i 1 per a consolidar la seva situació legal.

Els representants del poble de les maorias presents en el Parlament van prendre la decisió cantant i ballant, tal com es pot veure en el vídeo del periòdic neozelandès.