Però també hi ha plantes que no tenen aroma dolça. Aquests dies hem treballat també a casa i a casa d'alguns amics que tinc a casa. Sagastiak bat (Malus domestica) eta udareondo (Pyrus communis “Sanjuan udare”), ezki (Tilia platyphyllos), pruna clàudia vermella (Prunus domestica "Regni Claude d'Althan"), castanyer (Castanea sativa), ginkgo (Betfaguus) i Betfalus. Amb aquestes últimes s'obté la millor olor. Més ben dit, la pitjor olor. El ginkgo és dioic, és a dir, uns arbres són mascles i altres femelles. Tots dos floreixen a la primavera, però donen el gra com sempre la femella. Quan aquest gra arriba a la tardor i cau a terra és impossible ser a prop, fa olor de caca del seu amic, net, imitació perfecta. Encara no sabem per què imita tan bé l'olor del nostre excrement. Quin benefici aporta a l'expansió de la llavor? Obre una enorme mala olor. És un dels arbres que millor suporta la contaminació i es conrea molt als carrers de les ciutats. Abans es posava qualsevol planta, sorgia de la llavor i es va acabar, ara, per l'olor, només es planten els mascles, perquè no es reprodueixi sinó que compleixi tots els treballs: netejar el nostre aire, donar ombra, verda la ciutat, etc.

La fertilitat de la femella serà pudent però no dolenta. Mengen en l'est d'Àsia (la Xina, el Japó, Corea) i no és difícil preparar-los: no fer olor i recollir els grans; separen els ossos de la polpa pudent i els netegen molt bé en l'aigua; s'aclareixen els ossos; s'aclareixen durant dos minuts, s'extreuen, es posen en un cassó o mareny amb una mica de greix, es tapen i s'ofeguen com a crispetes de blat de moro. És llavors quan estan més ben comestibles, amb una ttantta de sal o a gust. Un capritx genial.

Aprofita i menja mentre et poses de moda. A diferència dels fongs de muntanya, no tindràs molta competència en la recollida. Beneficia't.