"Si farem d'Euskal Herria un estat feminista, serà el resultat d'un procés. Aquest procés requereix estructures, ha de ser estructurat. Els que estem en aquest procés necessitem eines, i això serà un". Amb aquestes paraules han resumit què serà la Talaia Feminista. El dissabte es van reunir 80 dones sobiranistes, independentistes i d'esquerres. Són dos els aspectes que els uneixen, tal com es desprèn de les declaracions recollides per Berria: "No discutim si volem un estat feminista a Euskal Herria. Volem, i per això ens hem unit. No discutim si som feministes. Som feministes".
Informen que el que crearan no és un nou agent. En concret, aclareix que serà l'informe Talaia Feminista. Encara està a punt de decidir la freqüència de publicació de l'informe, però li han definit l'estructura, que constarà de dos apartats, un d'anàlisis de la conjuntura d'Euskal Herria des de la perspectiva feminista i un altre de la transició feminista a Euskal Herria. Pretén ser un instrument per a la transició feminista cap a l'Estat feminista basc. Diuen que "pot ser un instrument d'interpel·lació i d'incidència. Té ambició de fer un camí i d'influir en el debat polític i social".
Van provar la sessió del dissabte per a començar a concretar les peticions a l'informe. Com a punt de partida, van parlar de l'expressió en cinc dimensions del sistema capitalista heteropatriarcal, situat al País Basc. Les dimensions analitzades van ser les estructures estatals, l'ecosistema o el territori, la violència masclista, el treball i la ideologia; primer van escoltar els experts en la matèria, Laura Gómez, Mirene Begiristain, Zaloa Basabe, Jone Etxeberria i Oihana Etxebarrieta, respectivament, i posteriorment van crear grups de discussió amb l'objectiu de contrastar què demanar a l'informe.
Les principals conclusions van ser posades en comú i concretades les línies de treball a seguir: han decidit crear un grup amb l'objectiu de publicar el primer informe per a l'any vinent.