En 1998, Passaven va intentar pujar un dels ochomiles (Dhaulagiri), però va haver de retrocedir a 272 metres del cim ja que hi havia massa neu. L'Everest (8.848 m), en el seu tercer intent. I a la primavera de 2010 les dues últimes: Annapurna (8.091 m) i Shisha Pangma (8.013 m).

Poc després del seu retorn de l'himalaya, en 2011, Sustrai pujol va realitzar una entrevista amb ARGIA. D'aquí hem portat els següents passatges:

LLUM: Què sents davant la mort?

Edurne Pasaban: És un fantasma que és aquí per a tots, però és cert que està més present en el dia a dia dels muntanyencs. Soc molt poregós, tinc por a la mort, em fa por veure un cadàver... Són sentiments molt humans, ningú vol veure el cadàver que treuen d'un accident de cotxe. Però quan ets allí, potser perquè no tens més remei, et trobes de seguida. A mi m'ha ocorregut un accident en la muntanya, veure a tres companys morts, a un altre i a mi quedar-me viu i convertir-me en egoista. Veus als teus amics morts i, no obstant això, penses: “aquests no tenen res a fer i jo haig de sortir d'aquí”. Vostè no es posa histèrica ni passa res. Després sí, arribaràs a baix i no trigaràs a passar mesos a fer mitja volta, però en el moment... Els muntanyencs diem moltes vegades que volem morir en la muntanya, que volem descansar allí, però jo no, jo no vull aquesta mort. Jo vull anar-me del món com el meu avi, amb 90 anys, en el llit de la meva casa, envoltat dels meus nets.

A: No obstant això, en travessar el Kangchenjunga, impacient per no poder fer-ho, va pregar als seus amics que ho abandonessin.

P: Vam haver de fer el cim i passar la nit en el quart campament, i per a quan baixem ja portava 48 hores sense menjar ni beure. Em va donar un accés de gossos. Llavors vaig dir als meus companys que em deixessin allí, que ja no podia més. (...) Quan li ho vaig dir als meus amics, em portava en la motxilla impensable, però també sabia que els meus amics no m'abandonarien allí. Crec que la seguretat que et donen els teus companys és la sensació més rica i important que té la muntanya.

A: Totes les teves expedicions no han arribat al cim, i encara que sembli un tòpic, aposto que aquests fracassos han estat tan rics i importants com els cims.

P: De tots els fracassos s'aprèn alguna cosa. He donat la volta moltes vegades perquè tenia por, o perquè em donava compte que no estava tècnicament preparat per a passar per alguns llocs. Sent conscient d'això, només et queda superar les teves pors i preparar-te tècnicament o canviar-te d'ofici.

MOUNTAINEERS FOR HIMALAYAS

“Nepal és un poble que viu en l'Edat mitjana”, deia Passaven en l'entrevista d'ARGIA: "Si tots els governs del món són corruptes, el d'allí és encara més corrupte. El que jo no entenc és que si el permís per a pujar a l'Everest costa 10.000 euros i per a l'any que ve hi ha més de 300 sol·licituds acceptades, on es perd aquests diners. L'Everest per a Nepal és la Torre Eiffel per a París, però els beneficis obtinguts no s'inverteixen en ella. Les obres, repoblacions, regadius, etc. que s'han dut a terme en aquesta vall han estat realitzades per ONGs i fundacions externes, amb el menyspreu absolut del govern local. Nosaltres, per exemple, tenim un alberg d'educació que acull a 95 nens, però el govern passa de nosaltres. Perquè sentim el que fem”.

En Passaven es tracta de la fundació Mountaineers for Himalayas. Des de la seva creació, la Coordinadora d'ONGD d'Euskadi va posar en conversa al muntanyenc tolosarra i a la defensora i feminista dels drets humans d'El Salvador Bruna Herrera. En aquest vídeo podeu veure la xerrada, amb subtítols en basc: