Al Senat d'Espanya, dominat pel pp, s'han realitzat recentment al Senat diverses propostes repressives dirigides als presos polítics bascos amb el suport de Vox. Han presentat dues iniciatives legals, d'una banda, per a prohibir les rebudes públiques als reclusos (les anomenades rebudes de benvinguda) i, per una altra, per a demanar perdó als reclusos per a agreujar el xantatge. Per a complir amb aquests objectius, haurien de canviar diverses lleis.
Per a prohibir els acolliments a presos, per exemple, caldria fer canvis en algunes lleis orgàniques, en el Codi Penal, en la Llei mordassa i en la legislació penitenciària, segons recull Europa Press . Segons el pp, "tots els actes, concentracions, reunions o manifestacions" que possibilitin "la victimització de la imatge de les víctimes del terrorisme a través de la humiliació i l'agressió". A més, la proposició de llei contempla la possibilitat que les administracions públiques puguin sancionar a les persones que no s'acullin a les citades prohibicions.
D'altra banda, el pp també pretén reformar la Llei Electoral per a imposar una obligació a les persones condemnades per "terrorisme": si volen formar part de les llistes electorals, hauran de demostrar el seu perdó o penediment. A l'octubre de 2024 també van intentar tirar endavant aquesta iniciativa, però no la van aprovar en el Congrés dels Diputats.
No obstant això, també volen portar el xantatge a demanar perdó més enllà: si estant a la presó volen seguir endavant en el sistema de grau, els presos polítics hauran de demostrar de manera "fefaent" que "renuncien als actes delictius que han comès, que mostren penediment, que rebutgen la voluntat de reprendre i que col·laboren en la recerca de delictes que estan per resoldre i en la prevenció de delictes similars". És més: es tracta de fomentar la participació dels presos polítics en les recerques policials.
Al Senat, el pp té la majoria absoluta i han aprovat les propostes, per la qual cosa s'iniciarà el tràmit de la seva posada en marxa. Posteriorment, hauran de ser aprovades en el Congrés dels Diputats. L'any 2024 ja es van treballar algunes d'aquestes propostes, però van ser rebutjades.
Nous estudis
El pp pretén que, en un termini de tres mesos, s'obrin noves recerques sobre els suposats actes armats sense esclarir (que suposadament són 379), a més de les propostes assenyalades. Aquestes recerques es durien a terme conjuntament amb la Fiscalia i les forces policials, i no es tindria en compte si els casos estan prescrits o no. A més, el pp ha demanat que s'analitzi si als militants que s'han definit com a dirigents d'ETA se'ls pot imputar accions que estan sent investigades per la seva responsabilitat.