Mikelon, bandit! Dèiem que últimament no responies a cap e-mail... earra que heu provocat l'incendi! El tema dels refugiats està volant aquests dies gràcies a vosaltres: Mobilitzacions, capçaleres de mitjans de comunicació, entrevistes en bars i forns, suport a la ciutadania dels vostres pobles i ajuntaments...
Fa uns anys que compartim somnis, dolors, lluites, preguntes i conspiracions, els que us escrivim aquesta carta i molts més en aquest assaig popular que ens diu la Terra Lliure. Per això, quan es va divulgar la notícia, van començar a tremolar els fils d'aquesta forqueta que teníem entre nosaltres. “Haurem d'escriure alguna cosa a aquests estimats delinqüents, no?”. A ells sí. No et coneixem tant, però les següents paraules són per a tu, si t'agraden.
La notícia de la detenció ha creat sentiments molt diversos per a cadascun de nosaltres. Però la sorpresa no existeix entre ells. Sabíem que treballava en l'equip d'ajuda als refugiats, que el tema t'ha indignat i la deixadesa dels governs europeus. Coneixem la teva immaduresa per a actuar de la manera més coherent possible amb el teu pensament, el teu vici incurable en desobeir lleis injustes. No t'agradaria que li ho digués així, en una carta oberta, però, petit, no ets l'únic que sap desobeir. L'amenaça d'estar uns anys en la presó no t'ha detingut, senyal que la fam de justícia mou el teu cor sensible. Al costat de Malu i “el xaval”, us heu convertit en un màgic entorn de conte on conviviu amb vosaltres per a lluitar contra les injustícies del món en el niu de les trinxeres i els somnis revolucionaris (l'abraçada més dolça als de casa! ). Coneixem totes les teves qualitats -no ens hem oblidat de les teves petiteses, però parlarem d'elles en una altra ocasió-, així que, insisteixo, com ens sorprendrà la notícia?
Sense sorpresa, moltes de les idees que estan sent l'eix de les nostres converses dels últims anys han estat reflectides en les vostres paraules i en la vostra acció: Una mirada internacionalista, un compromís personal i col·lectiu que no coneix fronteres, proximitat i sensibilitat al sofriment i a la injustícia, una pedagogia política a través d'un model senzill... Desobeir a l'injust, obeint al just, sigui per a transformar els hàbits de consum propi, sigui per a atacar les lleis migratòries criminals europees.
T'hem representat en la cel·la amb el teu somriure entremaliat. I en sentir que en el jutjat el fiscal els acusa de “afavorir la immigració il·legal”, li hem dibuixat un somriure encara més àmplia.
Tantes voltes i tantes voltes (en això sí que campions!) Et recordes d'aquest fragment d'un dels textos que li hem donat?
Una època acaba i una comunitat es renova de les seves cendres. En aquesta evolució, mentre trenquem la vella, anirem construint la nova, realitzant petites desobediències o resistències i augmentant gradualment. A través d'aquestes accions comencem a construir una casa comuna, i les persones que vivim en aquesta casa, actuarem com pensem (...)
Ens diran que tot això és un mite, que sempre hi ha hagut rics i pobres, que la generositat pertany al món dels bojos o que la felicitat és una quimera d'uns filòsofs estúpids. En la nostra opinió, la major bellesa de qualsevol societat consisteix a ser felices en les seves relacions amb la naturalesa, sense explotar a ningú. Crearem un país de persones lliures en el qual, a més de viure bé, tots i totes siguem capaces de viure bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Felicitat col·lectiva o barbàrie! !
En Mikelo, Bego, heu afegit un nou gra a la república basca de bona vida. I com era! A aquesta república basca que somiem, on els refugiats seran benvinguts, on els governs actuals i les maneres de governar només coneixerem la història en els museus, on els guàrdies fronterers han desaparegut per l'atur. En aquest futur poble que construïm o desconstruimos fins i tot amb les actituds més senzilles del dia a dia, recordarem passatges d'accions exemplars del passat amb Mikelon, Bego i altres amics. Prop del foc, en alegre companyia i amb el got a la mà. Accions belles que ja no seran imprescindibles.
Volem a Mikelon, a Bego i als refugiats amb nosaltres en un món lliure, a Síria, l'Iraq, al Kurdistan o al País Basc lliure, en el Territori Lliure. Mikelon i Bego són dos dels companys imprescindibles en la lluita per aconseguir persones i pobles lliures.
Mikelon, torna a casa! Hem de fixar una cita per a la pròxima reunió i, tirofijos. Besa'm a les dues festes i benvinguda a tots.
Signataris:
Diversos companys de viatge de Territori
Lliure Zigor Oleaga Olabarria, Axier López, Joseba Alvarez Forcada, Aratz Zearreta, Haizea Isasa Mendez, Haizea Ziluaga Larreategi, Gorka Silvan i Irati Tobar